Nits de novembre

Oblidada primavera,
abril fosc,
passejant a les eres,
cercant l'agost,
motxilla i carretera.

Viatges somiats
a estels llunyans,
senderol perdut
entre pins ben alts
per on s'escola la llum.

Cendrers buidats,
respirant el fum,
de records caducats,
que ja no fan mal
que ja vaig plorar.

M'empresonen els ulls,
les perles del collar
que vaig trobar al mar,
medusa brillant
d'un vespre de Sant Joan.

Cara o creu,
guanyar o perdre,
tan se val,
que la serp segueix
mossegant-se la cua.

I l'absenta vessa,
en veure la lluna,
els estels naixents,
en nits de novembre
per carrerons estrets.