Nit d'infart

Un relat de: ORIOL

Eren gairebé les dotze de la nit. Sona el telèfon. El cor se'm para. És ella. La persona que estimo. Em diu:"Volia dir-te bona nit" amb aquella veu suau, tendre, sensual que sap que em captiva. Ella em diria que parla així perquè no la sentin. I és cert. Però ella sap, tan bé com jo que aquest to de veu m'enamora.I no només el to de veu, sinó també les seves sorpresetes inesperades. Hem parlat gustosament i amb molta sinceritat i això m'encanta. I així ho hem de poder fer sempre, eh?Feia dies que no podíem fer-ho. Sé que si em dones aquestes sorpreses, no és perquè sí. Sé que et surt del cor fer-ho així. Gràcies per fer-ho.Em tens més enamorat cada dia.He entès el teu missatge: he de pressionar-te menys.I ho faré. N'he d'aprendre, ostres! I sí que tens raó, quan dius que potser tot són paranoies meves.Cada dia em fas més falta, i cada dia em sento més aprop teu (i això si que no és una paranoia!.Gràcies, per escoltar-me i entendre'm!Pssssssst, però prou de parlar d'això!

Avui he tornat a sentir-te feliç quan parlàves amb mi. Sé que avui m'has tornat a dir que m'estimaves i em necessites.Sé que sinó, no estaries aquí.Avui he pogut tornar a imaginar-te i veure que els ulls et brivallen. Un dia em vas dir que quan volgués pensar en tu, tanqués els ulls i al cap d'uns segons els tornés a obrir. Avui no pensava que quan els tornaria a obrir podria sentir la teva veu, com si estiguéssim un davant de l'altre. Quan ha sonat el telèfon estava pensant en tu.Avui m'has fet viure una nit d'infart. El cardiòleg em va dir que quan la punxada fos tan forta com la d'avui simplement et digués:"T'estimo!".No sé si aquestes paraules han servit per dir-te que t'estimo, que t'enyoro o que lluito per tu dia rera dia, però des del primer dia que et vaig veure, els teus cabells rogencs i la teva mirada especial m'han fet bategar el cor i totes aquestes sensacions són el que m'ajuda a viure i a seguir endavant.

Gràcies per fer-me viure aquestes nits d'infart. Ja m'havien dit que a partir dels 30 anys, augmentava el risc d'infart. El que no sabia que a partir dels 30, també augmentava el risc d'enamorar-se bojament com m'ha passat amb tu.

T'estimo i no puc amagar-ho.

Comentaris

  • és tant estrany..[Ofensiu]
    SomriureXsobreviure | 25-05-2008 | Valoració: 10

    tot just avui, he llegit un comentari que vas deixar-me abans d'acabar l'any. potser és que sóc tant despistada que no ho recordava o es que no l'havia arribat a llegir mai.
    però el més estrany és que aquell comentari, em vas dir que tu havies passat quelcom semblant al què jo passava aleshores, i ara, t'he de dir que la que viu una cosa semblant al teu relat, sóc jo.
    casualitats, segurament, però em fan gràcia.
    és més díficil del què em pensava lluitar per una relació amb la qui hi vols viure un futur, i encara més quant t'adones que al teu costat tens la persona que has triat.
    és més difícil del què em pensava tirar no només endavant jo, sinó tirar endavant una vida compartida.
    la soletat és bonica, ho això sempre havia pensat jo, pero, realment, compartir tot lo teu amb algú, és una de les sensacionss més espectaculars que mai he tingut.
    mai pots amagar un sentiment.
    i enamorar-se, crec, que tant pot passar als 17 anys, com als 30 com als 70... tot és depenen de les persones, i del què volen viure.

    m'agraden els teus relats.
    són senzills però captivadors.

    :)

    fins aviat.

l´Autor

ORIOL

55 Relats

64 Comentaris

48996 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.
Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriol1202@gmail.com