Nit de foc

El meu petit univers
de somnis i fantasies.
No pretenc oblidar la sorpresa.
La infantesa que perdura.

Com una llaminadura:
Aquell vespre de vent
que empenyia perillosament els arbres.
La llibreta de dibuixos encantats
farcida de colors asimètrics.

Un sospir de nàufrag al terrat
esperant la sortida del sol.
La poesia diària del vent.
La immensa fragilitat
de les ones d'un mar inventat.
La quietud del vespre
mentre el blat reposa a l'era.

La nit gratant somnis
i rialles, plenes de rondalles:
la rauxa del guió d'un intens estiu.

La mandra que fa pensar,
que engega la fantasia
per destorbar l'avorriment.
I serveix per mirar, observar,
mirar el silenci des de tots els marges.
Per reflexionar sobre el vol
del mosquit auster que no gosa
picar-te i només et mira.