Jove

Fa calor. L'estiu s'ha instal·lat de ple a les nostres cases. Les vacances s'acosten , perillosament , amb tots els seus perills: onades de calor , operacions sortida i arribada , els nens a casa , els nens dels veïns que encara no han marxat a casa , les obres...
I jo , disposada a superar tots els tràngols que comporten les vacances , penso marxar de casa dos dies abans que tothom per instal·larme al meu piset del poble , un poble tranquil i fresc , enmig de la muntanya , on aquest any , per sort , encara no han arribat els incendis ; un poblet petit i íntim - prefereixo dir això que no pensar que , facis el que facis , tothom et coneix i tothom ho sap , i no tindran cap mena de dubte en escampar-ho.
I penso fer unes vacances com aquelles que somniava quan tot just tenia quinze anys: nits de concert , prendre uns cubates vora la piscina amb els meus amics mentre xerrem i riem de tot sota la vigilància estricta de totes les estrelles , potser viure una bonica història d'amor d'aquelles que t'il·lusionen durant tot un mes i després es queden arraconades al fons d'un calaix , fer llargues excursions en bici per aquells caminets entre els boscos , passejades quan es pon el sol , llevar-se tard , esmorzar a l'hora de dinar i dinar a l'hora de berenar.
I tornar renovada , neta per dins , amb mil aventures per explicar , una àmplia col·lecció de fotos per ensenyar , algun número de telèfon més , una pila de records alegres per guardar i , per què no? , una pell més morena , uns cabells més brillants i una panxa més plana ; tornar com si fos una altra , a casa , amb un gran somriure i moltes ganes de tornar a la feina , unes ganes de tornar que s'esvaïran en un parell de dies.
I tornar a sentir-me com fa uns quants anys , tornar a sentir-me jove...