Cercador
Nina bruna
Un relat de: micanmica- Compartir:
Nina bruna, gairebé nua
De mirada trista, suplicant
Que ara t'aferres a mi
Com si a la vida t'agafessis
Sé molt bé que no n'hi ha prou
Amb aquest petit bolígraf
Amb què escric la teva vida,
Per treure't d'aquí dins.
Però et prometo que algun dia
Quan passegis per la badia
T'ompliràs de goig i alegria
En rebre una oportunitat
I si això no fos possible
Sempre et queda imaginar
Que ets feliç i no et cal
Lluitar per sobreviure.
l´Autor
37 Relats
116 Comentaris
42317 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Nascuda un vespre, el 4 d'Octubre de 1990, ja de ben petita m'agradava inventar històries on feia volar la imaginació sense parar.Sempre que em preguntaven "i tu, què vols ser de gran?" responia, amb convenciment absolut: "escriptora!". Després ja van venir altres idees, com filologia catalana, periodisme o traducció i interpretació (carrera que aquest curs començo).
A poc a poc (i una mica a batzegades, perquè tenia èpoques de molt escriure i d'altres en què apenes tocava una llibreta), escriure es va convertir en una via d'escapament a les meves inquietuds, les meves pors i els meus sentiments més profunds.
Finalment, i després de molt sentir la meva amiga Yáiza parlar tan bé de relats, no m'hi he pogut resistir i aquí em teniu, penjant el grapat de relats que tinc acumulats a l'ordinador... i espero que en vinguin molts més!
per saber-ne més de mi...
www.fotolog.com/buscantelnord
sensecobertura@hotmail.com