NIK ASI, S.A. - Detectius-.

Sóc en Asi, en Nik Asi, detectiu privat.

Vaig ser subinspector de policia, vaig treballar en diversos casos de molt de prestigi, però el meu..., se'n va anar en orris.

Vaig tenir una... diguem...topada, amb una rossa (elles son la meva perdició) i va resultar ser l'assassina, del cas que estava treballant ( em tenia ven engalipat !), cosa que als meus superiors no els hi va fer cap gràcia i amb van fer fora del cos policíac.

L'esposa del governador, em devia..."uns favors", i em va posar a nom meu, un despatx que tenia a prop del carrer Bàlmes, perquè fes de detectiu privat, ella sempre diu que tinc una manera... molt especial, de " descobrir proves".

A l'entrada del pis vaig posar una placa daurada:
NIK ASI, S.A. -Detectius -.

La S.A. és la filla de la meva germana, la Mercè, una noieta que havia acabat els estudis de dret i la meva germana no sabia que fer amb ella i ... me la va encolomar.
- A la fi - , em va dir : - Es la teva neboda !! -.

Una tarda, la Mercè, estava picant l'ordinador ( res que veure amb la feina, encara no en teníem, feia coses per ella, així el despatx semblava que tingués més vida).
Van trucar a la porta, una porta de vidre glaçat amb el nom : NIK ASI, S.A. - Detectius-.

Hi havia una dòna jove, tota vestida de negre, amb una faldilla estreta i curta i una brusa negre lluent, unes sabates de taló d'agulla capaç de marejar a qualsevol, al cap portava un mocador negre que deixava veure el naixament del cabell ros platí, la cara se la mig tapava amb unes grosses ulleres negres.

La dòna, va obrir la bossa que portava i li va donar a la Mercè un sobre i amb veu insinuant va dir: - Faci el favor de donar-li al senyor Asi, aquests papers, el múmero del meu telèfon és al darrera el sobre. Gràcies -.

Va marxar amb un soroll de repic de talons molt insinuant. Jo des de el meu despatx, ( on estava intentant encistellar unes boles de paper rebregat , en la paperera), vaig sentir la seva veu i el repiqueix insinuant dels seus talons i vaig afanyar-me a sortir del despatx per poder veure-la. Només la vaig poder veure del darrera, quin darrera !... ummm, un culet repeló i sensual.

- Qué t'ha dit , Mercè ?, què volia ? -. La Mercè em mirà per sobre deles seves ulleres i em va atansà el sobre.

Dins del sobre hi havien unes fotos, d'un home de mitjana edadt amb una etiqueta posada, que deia : El Vidu Rius. Ajudi'm... em vol matar !. R. R. Telèf. 555-00-00-01.Truqui'm.

Jo aquell home el coneixia... era un magnat del cinema, les seves aventures amoroses, sortien cada setmana a totes les revistes de la premsa groga.
Ara tenia una nova " amigueta ", una rossa espatarrant una tal... ( vaig posar en marxa les meves neurones per cercar el nom d'aquell bombó), sí, ... la Raquel Renom!!. És clar, la rossa del sobre.

La vaig trucar i vam quedar en un tuguri del carrer de Ferran a les ll de la nit.

Ella va aparèixer esplèndida, amb una cabellerassa rossa que li tapava mitja cara. L'altre mitja, que és veia que era d'actriu, llavis molsuts ulls grossos i blaus amb una caiguda de pestanyes que marejava i un nassarró petit i punxegut com els seus pits.

- Sr. Asi -, va dir, jo li gaig contestar - digui'm Nik, si us plau-.
- Bé, sr. Nik, el vull contractar, perquè el meu "mecenes" el sr. Rius, em vol matar -.
- Però senyoreta... ?, perdoni com diu que és diu ?-.
- Raquel Renom, sóc la nova estrella del Sr. Rius, ell està fent una nova pel-lícula i em va proposar de ser-ne la protagonista, però...comprendrà Sr. Nik ... que el Sr. Rius volia alguna cosa més que el que jo li fes la pel-lícula , oi que ho entén ?.

Jo vaig ver de fer una mitja rialla sorneguera i ella va continuar.
-Desprès de que jo li "fes unes seqüencies extres", em va dir que no seria la protagonista, sinó la segona del repatiment.
Com comprendrà , Sr. Nik, jo em faig enfurismar i li vaig dir que si no complia la seva paraula, li diria a la seva dona, cosa que amb el li va fer molta gràcia, perquè em va dir : - Nena, tu no em fas por, jo sóc vidu... jajaja, ja vaig pelar a la meva dona, dons d'on creus que he tret tota la meva fortuna. Pel teu ve, calla i fes el que et digui-.

- Sr. Asi, ja comprendrà al dir-me això, em va agafar por, i per això vaig recórrer a vostè. Sigui discret, li prego, però tafanegi en la vida del Sr. Rius, a veure si pot treure algun drap brut per poder " tenir un as a la màniga" i de retruc " salvar la pell", perquè d'aquest home ... no me'n refio-.

- I per que no parla amb la policia, Srta. Raquel ? -.

Ella, va mig aclucar els ulls i va miar-me com una gata en zel, va parpellejar dues vegades abans de dir-me amb veu melindrosa: -Com vol que a una noieta com jo... la policia li'n faci cas ?, Nik, oi que m'ajudaràs ?-.

Com podia dir que no a una dona com aquesta?.

Vaig a enviar a la Mercè a escorcollar la casa del Sr. Rius, per si trobava alguna cosa sospitosa que fes preveure que hagués estat un assassí.
No hi va trobar res de sospitós a la casa.
Va anar a la biblioteca per llegir els diaris d'aquelles dates de la mort de la Sra. Rius, i va trobar la notícia : La Sr. Rius, ha estat trobada aquesta matinada, segons informació policíaca, en el replà de les escales de marbre de la seva casa de Llancà, amb el cap esberlat.És creu que va relliscar i va morir degut a la fatal caiguda.


La Mercè havia fet una bona feina. És una noia, discreta i molt eficient, sap passar desapercebuda i tafanejar on ningú pot. Ho porta a la sang !!.

Jo a leshores, vaig anar a veure al Sr. Rius.
Em vaig fer passar per un escriptor de prestigi , que tenia un manuscrit ,que als Estats Units se'l prenien de les mans, però que ell (jo), volia que és fes al país del seu avi, Catalunya.
Per això havia anat a veure al Sr. Rius, perquè segons li havien dit " era un productor de prestigi", per oferir-li la seva pel-licula.

En Rius, va picar l'ham com " un sonso".
Li vaig comentar que pel paper de " la vampires" volia una dòna espectacular , i ell em va dir: - Jejejejeje, no és preocupi, en tinc una, que no ens fallarà, la tinc ven acollonida i farà tot el que li digue... i contenta !! -.

- I com és que la té " acollada "?-.
- Li vaig dir que havia "pelat" a la meva dóna, així, que no és preocupi, ella no és cap problema-.

Ens vam acomiadar, li vaig dir que ja el trucaria per poder acabar de lligar-ho tot.

Vaig trucar a la meva "clienta" per tranquil-litzar-la i dir-li que tot el que el Sr. Rius deia només era un " farol", i per quedar en el lloc del del nostre primer encontre.
Ella va aparèixer... resplendent.
Jo li vaig dir tot el que sabia i el qué havia trobat de la mort de la Dra. Rius i com el vidu Rius no tenia "pebrots" per fer-li cap mal.
Ella va respirar tranqui-la i va dir-me que ja em faria arribar un sobre amb els meus honoraris.

Dos dies més tard, vaig llegir a primera plana de tots els diaris, que el Sr. Rius s'havia casat amb la seva nova actriu, una exuberant rossa.

Vaig pensar : - Com s'ho deu haver fet per entabanar-lo ?-.

Als deu dies vaig llegir en els diaris, que durant el viatge de noces el Sr. Rius havia relliscat per les escales de la seva nova mansió de Begur, que havia regalat a la seva nova esposa, i s'havia esberlat el cap.

Al cap de pocs dies vaig rebre una trucada: - T'espero en el mateix lloc de sempre, sigues discret, o... pensa que tu ets el còmplice".
Tu em vas donar la informació que necessitava.
Ah !, per cert, tinc un sobre, molt substanciós per tu.


Per en Nicasi Camps i Pinós.
Escriptor i amic.