Neu

Un relat de: Xanxaneta

Quan el Sol es fonia estols de negres corbs omplien el cel d'ombres.
La ment enteranyinada. Tot semblava irreal, com un malson sense fi.

El dia que tot es va aturar estava reclinada a la lleixa de la finestra de la saleta de l'hospital. La mateixa on tu llegies i fumaves, deixant passar les hores mortes. La sala on havíem parlat els dies anteriors. Era una sala molt acollidora, però de seguida vaig entendre que per a tu era una petita presó.
Mai no t'havia vist amb la mirada tant baixa, ni amb els ulls tan opacs. Ja no hi quedava ni un bri d'il·lusió al teu esguard.

Aquell dia els meus ulls s'havien deturat en un punt concret. Traspassant el vidre de la finestra, ignorant el fred de l'exterior, vaig descobrir un llibre abandonat a la seva sort a la teulada de l'hospital. El vent colpidor passava sense pietat les pàgines de la seva història, sense arribar mai al final.
Vaig pensar en com podia haver anat a parar allà aquell llibre. Potser l'hi havies llençat tu en un atac de ràbia, potser hi havia caigut per accident.
Mirant-lo em vaig sentir impotent i em va lliscar rostre avall, a poc a poc, sense fer soroll, la primera llàgrima. No hi vaig poder fer més.
Incapaç d'evitar-ho imaginava que els fragments de la teva vida estaven gravats a les pàgines d'aquell llibre perdut i no podia suportar que el vent els malmetés. Encara quedaven moltes fulles per omplir al teu relat, espais en blanc que ja mai no s'escriurien i jo no me'n sabia avenir.

Més tard al vostre pis acabat d'estrenar, on les parets només parlaven de tu, espiava el paisatge hivernal enretirant la cortina. Tot seguia igual. Les teulades dels edificis propers aguantaven pacients el gèlid pes de la neu, que tot ho sepultava.
El fred i hostil hivern va congelar per sempre més el teu càlid somriure, com en una instantània, i amb ell, totes les nostres esperances.

Comentaris

  • Hi ha dies[Ofensiu]
    RATUIX | 07-11-2007

    que pesen en nosaltres tota la vida com si haguessin tingut mil hores feixugues. Suposo que la mort us va tocar i marcar aquell dia. M'agrada com descrius les petiteses en què et concentràves mirant els ulls d'una persona més gran, sentint un gran pes...

l´Autor

Foto de perfil de Xanxaneta

Xanxaneta

25 Relats

69 Comentaris

43444 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Exercint els drets, complint amb els deures, gaudint dels plaers de la vida.
Algun dia tornaré...