Cercador
Melodia incerta
Un relat de: Xanxaneta- Compartir:
Ésser melancòlic
de mirada emboirada
i pensament fugisser.
Passeges absent pel carrer
immers en el teu ritme interior
creant amb passió i harmonia
la meravellosa melodia
que et farà somniar de nou.
Ets llunàtic de mena
i captivador com cap altre.
Sense contradicció,
sembles perdre la inspiració!
Parlo amb tu i em sento petita
envoltada de la teva aura
i el teu misticisme.
Acompanyat del teu instrument
compons melodies agraïdes
que fan dansar el vent.
Mentre observo extasiada
com fregues amb emoció continguda
les cordes fràgils del teu violí
dibuixant notes sense fi.
Desitjaria poder convertir-me
durant un breu moment
en l'arquet del teu violí.
Per sentir les cordes vibrant sota meu
i notar la teva mà prodigiosa
acompanyant-me amb fermesa
tot guiant el meu camí.
Comentaris
-
jordiclusella | 24-05-2005
Un poema directe, dirigit a algú en concret: aquest personatge místic, "anat", amant dels instruments de corda...
En fi, un poema molt sicer, amb ritme i, sobretot, molt clar.
Felicitats Xanxaneta !!
Salut
-
preciós poema i preciosa melodia...[Ofensiu]ROSASP | 23-05-2005 | Valoració: 10
Una melodia improvisada, composta d'instants capturats al vent. Aquestes ànimes etèries que saben captar la màgia més amagada de les coses, sense seguir un camí concret, només seguint la sensibilitat dels seus dits inspirats i del seu cor solitari i apassionat.
Moltes vegades ens fan sentir l'enveja en veure aquest art innat i aquesta concepció de la vida en composició lliure i incerta.
M'agrada la sensibilitat que trasmet el poema, jo també m'he sentit així moltes vegades...
Una abraçada!
l´Autor
25 Relats
69 Comentaris
43537 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46
Biografia:
Exercint els drets, complint amb els deures, gaudint dels plaers de la vida.Algun dia tornaré...