Neix un nou dia

Somnis frustrats que desemboquen en llàgrimes. Silencis massa profunds que només fan mal. Pors mai rebel·lades que perduren dins el cor i el rovellen.
Amors sota la foscor de l'anonimat. Somriures que amaguen dolor i impotència. Mirades fredes que apaguen el poc foc que quedava dins teu.
I t'adorms nua, sobre el terra desert, la rosada t'acaricia els cabells que ja no senten res, i obres els ulls per darrera vegada, per morir veient com neix un nou dia, un dia que no serà per tu, un dia en el qual el dolor no hi tindrà lloc, perquè totes les llàgrimes quedaran afogades en l'últim sospir.
I tastes el gust de l'abandó, sents com el teu cos s'apaga i s'acaba desplomant completament sobra l'herba humida. Surt el sol, el dia és més bonic que mai, però tu no el veuràs.