Neix la guspira del desig en el bosc

Un relat de: ROSASP

Les gotetes de pluja s'escolen cau endins, desensopint la son del animalons que encara resten arraulits.
Les escorces dels arbres llegendaris, tibades gemeguen badallant petits cruixits. Les fulles s'espolsen les fresques carícies i llueixen tot el seu esplendor, brandant joioses el cos tremolós.
Avui amaneix tapat, els núvols espessos no deixen veure el sol i una boirina passa lleugera per tot el bosc, fent sonar una melodia melangiosa i suau, que acarona els sentiments amagats.
La nimfa més petita, ja fa una estona que està desperta. Arrufa graciosament el nas olorant les campanetes i les violes, que avui tenen un perfum penetrant i encisador.
Belluga lleugerament les precioses ales transparents, espolsant-ne el polsim de la pluja.
Té un somriure d'allò més dolç, que deixa escapar la barreja dels aromes de les flors silvestres.
El seu cos volàtil i menut, està perfectament dibuixat per tots els reflexes de l'arc de Sant Martí.
Fa saltirons, de nenúfar en nenúfar i els seus peus menuts esquitxen ansiosos i juganers.
Agenollada s'emmiralla en la llacuna i pentina els seus llargs cabells del color de la mel, amb una pinta feta de sospirs del bosc. Parpelleja i l'aigua li respon afalagadora, tornant-li la bellesa de la seva imatge.
Duu un vestit fet de diminutes plantes trepadores, que a primer cop d'ull la mimetitza en la natura.
Avui està especialment somiadora i el seu cor de colibrí, batega més compassat, suau i melangiós. S'endinsa entre les escorces obertes, cercant el món soterrani de les arrels profundes, buscant respostes en uns indrets on els sons i els silencis guarden molts secrets. Un viatge màgic per les arrels que creixen sense ser vistes.
En els ditets dels peus nota el tacte de la terra humida i freda i les puntetes més fines de les arrels s'enrosquen tremoloses a la seva fina cintura. Carícies innocents que ella no coneix, la pell de setí s'estremeix inquieta, despertant confosa i extasiada a sensacions mai sentides.
I en els ulls una teranyina que esvaís la visió i la condueix cap a un estrany somni de sospirs que l'acaronen.
La petita nimfa, descobreix amb una estranya mescla de delir i desconcert, un món de tèbia escalfor que la confon.
Ara, a l'exterior en mig de les herbes tendres, balla tota nua. Els llavis entreoberts, els batecs inquiets, les gotes de pluja lliscant descarades, mullant-li els cabells, les ales esteses i el seu cos encès. És la primera guspira de desig que esclata, pujant per les llargues branques dels arbres misteriosos, fins a tocar les panxes dels núvols...





Comentaris

  • Aquest ésser[Ofensiu]
    Lavínia | 23-01-2005

    fantàstic pel que té de poesia i que ella mateixa encarna la natura, no serà l'ànima del desig, també? Aquell desig que ens fa "tocar els núvols"?

    Escrius tan bé, Rosasp, que "llegir-te" m'agrada perquè em descobreixes tot un món de sensualitat ple de color i tons, com aquest de la "nimfa", precissament.

  • La teva petita nimfa [Ofensiu]
    brumari | 21-01-2005 | Valoració: 10

    ha viscut una de les experiències més apassionants de la vida: la primera guspira de desig. La seva gran sort, però, ha sigut fer-ho de la teva mà, en el teu/seu món fantàstic de violes, nenúfers i sospirs de bosc.

    Brumari

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

643353 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")