Neguit d'amor

Un relat de: antoni_5

Dolçament...
matinejant...
com sense voler
per les nostres venes
encara és, bullent, l'amor
que ens vàrem prometre.

Dolçament...
majestuosament...
a cau d'orella, sovint
puc dir-te que t'estimo
i en som complaents.
Perquè... ni jo puc
viure sense tu,
ni tu amb l'angoixa
de saber-te lluny de mi.

Dolçament...
pausadament...
com qui diu, res ha passat
ens donem un bes, enamorats
essent coneixedors del camí,
que sortosament no acabat.

Dolçament...
pacientment...
com qui diu... esperant
del fruit del nostre amor
un pas ferm determinant,
per enrinxolar-nos als cims
de les adormides serres de ponent
petit aixopluc de nostres sentiments
per negar-nos de tants sublims records
i bufegar als quatre vents el nostre amor.


Comentaris

  • Escampes aquest[Ofensiu]
    gypsy | 14-02-2007 | Valoració: 10

    amor teu, ens el regales embolicat en aquests mots acurats i precisos. La teva poesia és ferma i té un eix que la vertebra que la fa reconeixible, diferent.

    Molts petons antoni!

    gypsy

l´Autor

Foto de perfil de antoni_5

antoni_5

71 Relats

63 Comentaris

64882 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Hola amics soc l´antoni un relataire d´un petit
poble de les fermes terres de ponent .
I m´agrada llegi tot el que relateu , bé si no tot, el
que la feina em deixa , i expresar en els meus
relats tots els sentiments font de la meva inspiració .