Cercador
NECROPÒLIS DE PERTEGÀS. CALDERS.
Un relat de: Antonio Mora Vergés L’home caçador és el ‘pare’ de la nostra especia, ell descobrirà – sovint a costa de la seva vida- allò que podem menjar sense risc; del regne vegetal i/o animal, les virtuts de flors i plantes, les bondats , i els perills dels elements naturals, i deduirà que tot ‘és sagrat’, en el sentit que ha estat creat per un ànima superior. Ell instaurarà l’enterrament dels difunts, com a mostra justament de la seva pertinença a una espècie ‘particular’, que amb consciencia d’això, vol evitar l’espectacle – tant natural altrament – de la desmembració dels cadàvers per parts dels animals carronyaires.
Pujàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés, els escassos 150 metres que separen la Necròpolis dita de Pertegàs de les runes del mas que els hi dona nom.
Contràriament a l’exposició del primer paràgraf, la ‘ciència’ defensa la tesis que aquest conjunt de fins onze tombes folrades en els seus laterals per lloses de pedra que conformen una caixa mortuòria, podria datar-se entre els VI a IX, moment en que aquests cementiris isolats deixaran de fer-se servir, en benefici dels fossars parroquials. Observo tombes de diferent mides, això suposa que en aquest lloc rebien sepultura, homes, dones i nens; i fins i tot que les ‘caixes’ tenien més d’un us al llarg del temps. No podem presumir – com en els nostres dies – que aquests avantpassat nostres fessin negoci amb la mort. És evident que el cristianisme s’anirà estenent per arreu a partir de l’any 378, tant evident com que haurà de coexistir amb les creences antigues, i que això es perllongarà fins als nostres dies; quan algú és refereix a Montserrat, com ‘la muntanya sagrada’, està fent – potser sense ser-ne conscient – el mateix que feien els nostres avantpassats animistes, reconèixer que justament com els turons que aixopluguen a la Moreneta, ‘ tot és sagrat’.
Feu-vos amb un mapa de la zona, i amb l’equipament bàsic que pertoca, calçat, pals – si us calen - , menjar i beure per refer-vos de l’esforç, i molta paciència perquè certament localitzar l’indret no és fàcil, animeu-vos a venir fins al curs mig del Calders, a visitar aquesta Necròpolis de Pertegàs. Ah!, no hem trobat informació de l’origen d’aquest topònim, tant popular en el món de l’alta costura, agrairem com sempre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Pujàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés, els escassos 150 metres que separen la Necròpolis dita de Pertegàs de les runes del mas que els hi dona nom.
Contràriament a l’exposició del primer paràgraf, la ‘ciència’ defensa la tesis que aquest conjunt de fins onze tombes folrades en els seus laterals per lloses de pedra que conformen una caixa mortuòria, podria datar-se entre els VI a IX, moment en que aquests cementiris isolats deixaran de fer-se servir, en benefici dels fossars parroquials. Observo tombes de diferent mides, això suposa que en aquest lloc rebien sepultura, homes, dones i nens; i fins i tot que les ‘caixes’ tenien més d’un us al llarg del temps. No podem presumir – com en els nostres dies – que aquests avantpassat nostres fessin negoci amb la mort. És evident que el cristianisme s’anirà estenent per arreu a partir de l’any 378, tant evident com que haurà de coexistir amb les creences antigues, i que això es perllongarà fins als nostres dies; quan algú és refereix a Montserrat, com ‘la muntanya sagrada’, està fent – potser sense ser-ne conscient – el mateix que feien els nostres avantpassats animistes, reconèixer que justament com els turons que aixopluguen a la Moreneta, ‘ tot és sagrat’.
Feu-vos amb un mapa de la zona, i amb l’equipament bàsic que pertoca, calçat, pals – si us calen - , menjar i beure per refer-vos de l’esforç, i molta paciència perquè certament localitzar l’indret no és fàcil, animeu-vos a venir fins al curs mig del Calders, a visitar aquesta Necròpolis de Pertegàs. Ah!, no hem trobat informació de l’origen d’aquest topònim, tant popular en el món de l’alta costura, agrairem com sempre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.