necrofilm

Un relat de: Capdelin

Estic jugant a guerra, a guerra
baix al carrer.

Hi ha un nen que em té mania,
mania que sóc gai.

La mare m'ha fet una bomba,
per si un dia... mai se sap.

La guerra és de mentida, la bomba
de veritat.

L'enemic salta pels aires,
ja no té ulls, ni cor, ni mans,
les cames dalt d'un arbre
i els budells sobre un fanal.

La mare està contenta,
ara ja no sóc gai,

però s'oblidà d'explicar-me un dia
i de gravar-me en la memòria,
si en el joc el més important
és participar o bé la victòria.

Comentaris

  • bufffffffffffff[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 13-06-2005 | Valoració: 10

    increïble...això...em sembla que no ho supera ni una abraçada de les teves, eh?!?!?!
    la sort no és que vegin un trosset de mi.... la sort és que et puguin llegir a TOT tu....(tret dels missatges clandestins, és clar, aquests me'ls guardo jo:P)...
    ja ets a mig camí?
    una abraçada des d'una mica més aprop, doncs:P
    muaks
    PD: saps que no acostumo a valorar...però és que és brutal!

  • M'he acollonit...[Ofensiu]

    ...per la facilitat amb la que expresses aquests sentiments! És fàcil de llegir però molt profund en el tema! És molt bo!
    Juseph

  • Guspira | 12-06-2005

    Ei, bé, t'escric peque m'ha agradat molt un comentari que he vist a un relat que has comentat:

    sabem que no serà possible? que mai serà real? que somiem?
    em sembla que SABEM massa... qui pot definir i assegurar la possibilitat o impossibilitat de les coses?
    IMPOSSIBLE només és una opinió, un punt de visió... el FUTUR té totes les cartes encara per jugar... ningú guanya una aposta a priori...

    M'han agradat molt aquestes paraules i t'ho tenia que dir! Pel que fa al necrofilm molt bo també, tot i que me l'he tingut que llegir un parell de cops per entendre algo del que vols o pretens transmetre. L'últim paràgraf... Genial!
    Una abraçada!
    GuSPIRA

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1302865 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )