NADAL ETERN

Un relat de: En_record_a_Lilith
El Lluis tenia vuitanta anys, vivia a la residència des que va fer els setanta-cinc, i el sucre li va donar un ensurt quasi mortal.

Havia nascut al poble, i desprès de fer les coses que feien els homes del seu temps; poc temps d’escola, complir amb els ‘deures religiosos’, començar a treballar abans de tenir l’edat ‘legal’ – aleshores 14 anys -, servir a la pàtria,... va decidir que tindria cura de la mare delicada de salut, això i la feina a la fàbrica li van ocupar la vida, fins que amb 80 anys, la mare el deixava el dia de Nadal.

Li va caldre començar de nou, i mal que mal – costa adaptar-se quan som grans- havia anat fent; durant la setmana el temps es consumia entre la fàbrica i la casa – detestava els bars - , i els caps de setmana acostumava a fer sortides per l’entorn, i quan era possible excursions amb autobús per les comarques properes. A l’estiu passava quinze dies a la platja.

L’ensurt del sucre – va tenir una pèrdua de consciència que sortosament van intuir els veïns - , el va convèncer que viure sol, era un risc tant gran que no compensava – malgrat les dificultats de l’obligada convivència amb altres persones grans i malaltes - la manca de llibertat. Ell en tot cas, sortia tots els dies a caminar, i fins aquest any 2.010, havia continuat fent els seus 15 dies de platja.
El Lluis explicava sempre com eren de bonics els dinars de Nadal, ells la nit del vint-i-quatre desprès de sopar, acostumàvem – fins que la mare va poder – a anar a la Missa de Gall, i la festa grossa – com és costum pròpia de Catalunya – la feien el dia 25 a l’hora de dinar. Sopa de Galets, i carn d’olla – algun any- pollastre de granja , els canelons eren pel dia de Sant Esteve que coincidia amb la diada del Sant Patró.

Des de l’estiu tot havia començat a anar a pitjor, i l’enyorança de la mare – que sempre tingut estat viva i present – va fer-se obsessiva.

El metge de la residència – sempre carregat de feina - li anava canviant les pastilles, sense cap resultat apreciable. I, malgrat participava en els preparatius nadalencs amb els altres residents, semblava anar-se marcint a mesura que transcorria el mes de Desembre.

Gaudia de les visites que diàriament feia a la residència un home, de nom Aniol – proper als seixanta anys- per a ell doncs encara jove; hi tenia ingressada a la mare afectada d'Alzheimer, i a banda d’interessar-se per ella, tenia sempre una paraula amable per a tothom. Li encantava el ritual ‘habitual’, avui que hi havia per a sopar ?. I, la mare en ocasions ho recordava i en altres, li calia ‘una petita ajuda’ que el Lluis sempre estava amatent a donar.

L’home s’havia interessat per la seva salut, en adonar-se –primer que ell mateix- que s’anava apagant de dia en dia. El Lluis li va explicar com sentia – cada cop amb més força – l’enyorança de la Mare, i d’aquells Nadals viscuts en la seva companya. Una llàgrima eixugada de manera displicent, li va confirmar que l’Aniol ho entenia molt bé.

Va sopar lleugerament el dia vint-i-quatre – altrament tenia prohibits els clàssics dolços de Nadal -, i un xic abans de les 22,00 hores ja estava al llit.

Al mati següent desprès d’esmorzar va tenir ocasió de saludar – i desitjar-se mútuament bones festes – a l’Aniol que venia a recollir a la seva Mare pel Dinar de Nadal. Desprès va tornar a la seva habitació per estirar-se una estona al llit.

Al vespre quan l’Aniol tornava a la Mare a la Residència es va assabentar de la mort del Lluis. El van trobar mort al llit amb un gran somriure que l’il•luminava la cara, quan el buscaven a l’hora de dinar.

L’Aniol no va poder reprimir un sanglot, finalment el Lluis s’havia retrobat amb la seva Mare i celebraven el Nadal Etern !. Agenollat a la petita capella de la Residència, l’Aniol va donar gràcies per la bona fi del Lluis.

P/D

La Lilith, com el Lluis d’aquesta història de Nadal, està de ben segur somrient, ella gaudeix també d’aquest Nadal Etern, al que tots ens anirem incorporant.

Comentaris

  • Bases del “Concurs ARC–Catarsi 2011. Relats de ciència-ficció, fantasia i terror”[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 13-12-2010

    http://associaciorelataires.com/

  • Ostres[Ofensiu]
    JTiston | 08-12-2010 | Valoració: 10

    És el primer cop que entro a la pàgina, i no havia llegit que es tractava d'un usuari general per homenatjar una antiga companya. Només volia dir que em sembla una iniciativa bonica, i que espero no haver estat massa freda al comentar el relat. Salutacions.

  • Molt humà.[Ofensiu]
    JTiston | 08-12-2010 | Valoració: 8

    M'agrada la naturalitat amb què es parla de coses per altra banda també naturals però difícils, com el fer-se grans, l'absència, la mort.
    És un relat curt però transmet molt bé la sensació aquesta de la vellesa, de l'enyorança, de l'angoixa pel pas del temps.
    Alguna cosa que no m'ha agradat, però res important: es repeteixen algunes paraules massa a prop (ara no n'estic segura, però crec que una d'elles era "temps"), i l'ús de la majúscula a l'escriure Mare.

    En general, però m'ha agradat força.

    Salutacions!

    JTiston

l´Autor

Foto de perfil de En_record_a_Lilith

En_record_a_Lilith

41 Relats

33 Comentaris

33225 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Hem obert aquest espai comú en homenatge i record de la companya relataire Lilith / Marla que ens va deixar aquest Agost del 2007.

Molts de nosaltres ens vàrem sentir amb les ganes de dir-li alguna cosa, de parlar-li. Hem pensat que donat que escriure era una cosa que a ella li agradava molt, ho fem ara nosaltres en nom seu.

Us convidem a deixar els vostres escrits, els vostres poemes, les vostres reflexions, els vostres dibuixos, els vostres sentiments...
perquè formin un bonic regal que li arribi allà on ella sigui ara.

Si desitgeu publicar algun relat en aquest usuari, per mantenir-lo viu:

usuari: En_record_a_Lilith
clau: Lilith