Cercador
NADAL A ANDORRA
Un relat de: Antonio Mora Vergés Volia visitar l’església de Sant Serni de Nagol, a la Parròquia de Sant Julià
de Lòria, una construcció de proporcions petites , que obeeix al tipus d’edifici del qual hi ha molts exemplars a Andorra: una nau rectangular, rematada a llevant per un absis semicircular.
La nau sola fa 9,34 metres de llarg
i amb l’absis i tot l’edifici fa 11,50 metres . L’església és ben orientada.
Es tracta d’una construcció ben aparellada, rústica i austera, d’aspecte força primitiu. Per a la seva erecció hom utilitzà uns blocs de pedra rectangulars, escantonats a cops de martell i sense polir, de mides desiguals, bé que amb abundància de pedres de mida considerable, posats a trencajunts i intentant una disposició de filades, en les quals hom col·locà en una mateixa línia les pedres d’una mateixa alçària.
Tal com hem apuntat, al costat de llevant hi ha l’absis. Aquest és més estret (0,50 metres més estret pel costat de migjorn i 0,40 metres també més estret pel costat de tramuntana, mides exteriors) que la nau. Per les proporcions que té el temple, els seus murs fan una gruixària considerable (fan 0,80 metres ). L’absis és llis i mancat d’ornamentació. Igual com a tot l’edifici, als seus murs abunden els blocs de llicorella, units amb argamassa a base de calç, tot formant en aquest indret un aparell bastant ordenat de filades. El mur de l’absis, que a l’exterior s’eleva uns 2,40 metres , s’assenta damunt una banqueta, que forma un ressalt d’uns 0,13 metres . Al centre de l’absis hi ha una petita finestra (les mides màximes de la seva obertura fan 0,45 metres d’ample × 0,95 metres d’alt) de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt adovellat, tota ella feta amb pedra tosca. La finestra, tapada per l’interior, s’estreny fins a tal punt que ve a convertir-se en una simple espitllera. També a l’absis, vers el costat de migjorn, hi ha una altra finestra, de mides força semblants a l’anterior (fa 0,37 metres d’ample × 0,95 metres d’alt) i d’unes característiques també similars. La seva base es troba a 1,22 metres del nivell del sòl exterior.
Al mur de migjorn (0,90 metres de gruix), vers el capdavall de la nau, hi ha la porta d’entrada, força petita (fa 0,85 metres × 1,90 metres ), que, com tots els elements incrustats als murs, té els muntants fets amb pedra calcària, molt més fàcil de treballar; la porta fou coberta amb un arc adovellat de mig punt. Les pedres no es poden veure gaire, puix que hi ha un arrebossat que les cobreix. En aquest mateix mur de migjorn i entre la porta d’entrada i l’absis hi ha una finestra quadrada que recull la llum de l’exterior i que fa 1,10 metres × 0,87 metres .
Al costat de migjorn hi ha un pòrtic evidentment d’època posterior a l’església. Les seves mides interiors fan 2,05 metres d’ample × 8,10 metres de llarg. Els murs que tanquen el pòrtic per llevant i ponent fan 0,60 metres de gruix, i 0,50 el mur paral·lel al mur de migjorn de la nau. L’aparell d’aquest pòrtic és ben diferent i, sobretot si hom mira l’exterior de l’edifici, des de ponent, és perfectament visible. L’aspecte d’aquest pòrtic, cobert amb fusta, és molt primitiu, sobretot a causa dels detalls que hom pot observar en alguns indrets, en els quals han estat utilitzats uns blocs de pedra molt grossos i d’aspecte pesant.
Al costat de ponent hi ha una façana simple, la part inferior de la qual és llisa i no té cap detall. Vers mitja altura (el mur fa 5,82 metres d’amplària exterior per uns 11 metres d’altura total, des del nivell del sòl exterior fins a la punta del campanar) hi ha una finestra de doble esqueixada, alta i estreta, que, a manera d’espitllera, dóna llum a l’exterior; el seu arc, de mig punt, molt rústic, ha estat fet amb dovelles de pedra calcària. Damunt aquesta finestra n’hi ha una altra de molt bonica en forma de creu, oberta al mateix gruix del mur, tot deixant enretirades les pedres de l’aparell quan fou construïda. El mur és rematat amb una espadanya, amb dues obertures, cobertes amb un arc de mig punt, fet amb pedra tosca. El campanar és cobert amb una teulada de doble vessant. El mur de ponent sobresurt més d’un metrel per damunt el nivell de la teulada de la nau.
El mur de tramuntana és llis completament i no té tampoc cap obertura. Hi és visible de manera ben clara l’aparell i la disposició de la pedra.
Tant a la nau com a l’absis, el terra ha estat tallat directament a la penya sobre la qual s’assenta l’edifici. És lleugerament pendent i l’absis és situat a un nivell més alt; s’hi accedeix pujant uns pocs graons al nivell del presbiteri, cos aquest relativament estret no remarcat exteriorment. Davant la porta hi ha a terra restes de calç, segurament d’un paviment fet per igualar les irregularitats del terreny.
Una de les peces més destacades que van trobar-se dins de l'església va ser una creu de fusta romànica, es tracta d'una creu espinosa, ja que tota la seva superfície està decorada amb punxes, motiu pel qual se la coneix com la creu espinosa de Sant Serni de Nagol, actualment aquesta peça es pot observar al Centre d'interpretació del romànic d'Andorra, situat al poble de Pal, on m’arribava i en silenci, pregava davant la Creu:
Pare Nostre que esteu en cel
Sigui santificat el vostre nom
Vingui a nosaltres el vostre regne
Facis la voluntat, així a la terra com es fa en el cel
El nostre pa de cada dia, doneu-nos Senyor el dia d’avui
Perdoneu les nostres culpes
I ajudeu-vos a saber perdonar també als que pensem que ens estan ofenent
I no permeteu que caiguem a la temptació
Ans deslliureu-nos de tots els mals
Senyor, vetlla per totes les criatures d’aquest món que tu vas crear per a
nosaltres com un paradís.
Amén !!
Quan al topònim, Nagol :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=28181
de Lòria, una construcció de proporcions petites , que obeeix al tipus d’edifici del qual hi ha molts exemplars a Andorra: una nau rectangular, rematada a llevant per un absis semicircular.
La nau sola fa 9,34 metres de llarg
i amb l’absis i tot l’edifici fa 11,50 metres . L’església és ben orientada.
Es tracta d’una construcció ben aparellada, rústica i austera, d’aspecte força primitiu. Per a la seva erecció hom utilitzà uns blocs de pedra rectangulars, escantonats a cops de martell i sense polir, de mides desiguals, bé que amb abundància de pedres de mida considerable, posats a trencajunts i intentant una disposició de filades, en les quals hom col·locà en una mateixa línia les pedres d’una mateixa alçària.
Tal com hem apuntat, al costat de llevant hi ha l’absis. Aquest és més estret (0,50 metres més estret pel costat de migjorn i 0,40 metres també més estret pel costat de tramuntana, mides exteriors) que la nau. Per les proporcions que té el temple, els seus murs fan una gruixària considerable (fan 0,80 metres ). L’absis és llis i mancat d’ornamentació. Igual com a tot l’edifici, als seus murs abunden els blocs de llicorella, units amb argamassa a base de calç, tot formant en aquest indret un aparell bastant ordenat de filades. El mur de l’absis, que a l’exterior s’eleva uns 2,40 metres , s’assenta damunt una banqueta, que forma un ressalt d’uns 0,13 metres . Al centre de l’absis hi ha una petita finestra (les mides màximes de la seva obertura fan 0,45 metres d’ample × 0,95 metres d’alt) de doble esqueixada, coberta amb un arc de mig punt adovellat, tota ella feta amb pedra tosca. La finestra, tapada per l’interior, s’estreny fins a tal punt que ve a convertir-se en una simple espitllera. També a l’absis, vers el costat de migjorn, hi ha una altra finestra, de mides força semblants a l’anterior (fa 0,37 metres d’ample × 0,95 metres d’alt) i d’unes característiques també similars. La seva base es troba a 1,22 metres del nivell del sòl exterior.
Al mur de migjorn (0,90 metres de gruix), vers el capdavall de la nau, hi ha la porta d’entrada, força petita (fa 0,85 metres × 1,90 metres ), que, com tots els elements incrustats als murs, té els muntants fets amb pedra calcària, molt més fàcil de treballar; la porta fou coberta amb un arc adovellat de mig punt. Les pedres no es poden veure gaire, puix que hi ha un arrebossat que les cobreix. En aquest mateix mur de migjorn i entre la porta d’entrada i l’absis hi ha una finestra quadrada que recull la llum de l’exterior i que fa 1,10 metres × 0,87 metres .
Al costat de migjorn hi ha un pòrtic evidentment d’època posterior a l’església. Les seves mides interiors fan 2,05 metres d’ample × 8,10 metres de llarg. Els murs que tanquen el pòrtic per llevant i ponent fan 0,60 metres de gruix, i 0,50 el mur paral·lel al mur de migjorn de la nau. L’aparell d’aquest pòrtic és ben diferent i, sobretot si hom mira l’exterior de l’edifici, des de ponent, és perfectament visible. L’aspecte d’aquest pòrtic, cobert amb fusta, és molt primitiu, sobretot a causa dels detalls que hom pot observar en alguns indrets, en els quals han estat utilitzats uns blocs de pedra molt grossos i d’aspecte pesant.
Al costat de ponent hi ha una façana simple, la part inferior de la qual és llisa i no té cap detall. Vers mitja altura (el mur fa 5,82 metres d’amplària exterior per uns 11 metres d’altura total, des del nivell del sòl exterior fins a la punta del campanar) hi ha una finestra de doble esqueixada, alta i estreta, que, a manera d’espitllera, dóna llum a l’exterior; el seu arc, de mig punt, molt rústic, ha estat fet amb dovelles de pedra calcària. Damunt aquesta finestra n’hi ha una altra de molt bonica en forma de creu, oberta al mateix gruix del mur, tot deixant enretirades les pedres de l’aparell quan fou construïda. El mur és rematat amb una espadanya, amb dues obertures, cobertes amb un arc de mig punt, fet amb pedra tosca. El campanar és cobert amb una teulada de doble vessant. El mur de ponent sobresurt més d’un metrel per damunt el nivell de la teulada de la nau.
El mur de tramuntana és llis completament i no té tampoc cap obertura. Hi és visible de manera ben clara l’aparell i la disposició de la pedra.
Tant a la nau com a l’absis, el terra ha estat tallat directament a la penya sobre la qual s’assenta l’edifici. És lleugerament pendent i l’absis és situat a un nivell més alt; s’hi accedeix pujant uns pocs graons al nivell del presbiteri, cos aquest relativament estret no remarcat exteriorment. Davant la porta hi ha a terra restes de calç, segurament d’un paviment fet per igualar les irregularitats del terreny.
Una de les peces més destacades que van trobar-se dins de l'església va ser una creu de fusta romànica, es tracta d'una creu espinosa, ja que tota la seva superfície està decorada amb punxes, motiu pel qual se la coneix com la creu espinosa de Sant Serni de Nagol, actualment aquesta peça es pot observar al Centre d'interpretació del romànic d'Andorra, situat al poble de Pal, on m’arribava i en silenci, pregava davant la Creu:
Pare Nostre que esteu en cel
Sigui santificat el vostre nom
Vingui a nosaltres el vostre regne
Facis la voluntat, així a la terra com es fa en el cel
El nostre pa de cada dia, doneu-nos Senyor el dia d’avui
Perdoneu les nostres culpes
I ajudeu-vos a saber perdonar també als que pensem que ens estan ofenent
I no permeteu que caiguem a la temptació
Ans deslliureu-nos de tots els mals
Senyor, vetlla per totes les criatures d’aquest món que tu vas crear per a
nosaltres com un paradís.
Amén !!
Quan al topònim, Nagol :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=28181
Comentaris
-
Molt interessant [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 17-10-2022 | Valoració: 10
Hola, Antonio: Molt bon relat i mot descriptiu, que és senzill i a la vegada molt interessant. Enhorabona.
No està bé, que vages publicant, encara que vages a la teua, que publiques 4 relats en una tacada, el mateix dia. Ningú fa això. Per això, molts relats teus no tenen molts comentaris. Per ara et comente aquest. Ja veuré...
Un relat a la setmana seria millor i tindries més comentaris. D'acord?
Cordialment. -
Llegit[Ofensiu]Prou bé | 16-10-2022
Amb total cordialitat
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407941 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.