Na passa ras, ne pesse res, ni pissi ris...

... només és una llàgrima
de l'atlàntic... que bonic! Hi ha tres cosetes que m'han cridat molt l'atenció. La primera, aquesta frase que t'acabo d'escriure. La segona "tu em mires amb ulls de quatre estacions i jo, mutilant Vivaldi." Molt maco com jugues amb l'obra i l'autor i, a més, queda poèticament perfecte! La tercera "La ferida... mor i em llepo els dits de ganes de tu". És que tens tota la raó. Quan una parella discuteix o hi ha hagut gelos o alguna enrabiada a la mínima que un dels dos fa un pas l'altre cau als seus braços (a la majoria dels cassos). Enhorabona per com escrius. Jo segueixo fent un volt pels teus relats!!

M'has fascinat amb cada mot.

Gràcies.

Un pomea genial, quin canvi eh? La noia encisa... encisa tant que fa passar l'odi i la ràbia i la gelosia... i fa despertar l'amor i el romanticisme! Bona escena de sopar...

Petonsss!

ara bé... no em crec que tu no sàpigues trobar l'alquímia, la química i l'art de totes les ciències naturals i sentimentals... jeje... ets poesia en tu mateix.

Petonets

Ami m'encanta

les ganes de tu em porten a tu

Molt bó !. Pilar

només, llegir el títol, sabia que eres tu...qui sinó, pot fer aquest aiguabarreig d'humor filosofic i la dosi exacta de tendresa i romanticisme en cada mot...sinó tu, Capdelín?.

( Mai a la vida
havia cargolat els espaguetis
amb tan d'odi )

Tu em mires amb ulls
de quatre estacions i jo,
mutilant Vivaldi.

Sota el paraigües de la taula,
el teu peu busca el meu.

Ets genial!!... i m'encanta llegir-te i com escrius. 1ptó i una abraçada.ESPIRAL.

...com a mi em mola....
ritme, forats, impossibles,
no passares,
ni pissi ris,
però a més en el seu hàbitat natural,
ha trobat l'espai vital on deixar-se caure i gemegar,
al igual que els peus han trobat l'espai
on deformar-se en lascivía,
on permutar en escarpes PO-e-MES
mans sedoses lascíves i delicades....

Recargolant els mots pompeus,
arrancant-los l'anarquia subterfugia
que declama contra les seus propis orígens

X

reinventar-se i convertir-se
a voltes
en llança que flameja
a voltes
en carícia perfumada
de xampú d'avellana
de desídia seductora mal dissimulada...