Música

Sona una Bigband
d'instruments de joguina,
de diminuts xilofons de fusta,
de trompetes i flautes de plàstic,
de petits teclats a piles,
de caixes de música metàl·liques
i de xerracs impertinents.
Creixen petites melodies,
reiteratives,
simples,
melangioses,
úniques.
I els mots méscurts flueixen,
flueixen com els rius,
com els més petits,
els que neixen a l'asfalt
i moren a les clavegueres
els dies de pluja.
El cel es torna blau,
la mar riu
i el vent porta les rialles
i la música
entre les fulles dels arbres
que també somriuen.
No hi ha silenci.
Els canons avui no maten,
no ploren les campanes,
ni criden les alarmes.
Ara s'afegeixen els ocells
i les granotes a les bases.
I arriba l'udol de lluny,
dels boscs a les muntanyes.
Vola, vola melodia,
que creixeràs amb les rialles
i seràs himne solemne
i amb la nit et faràs dansa.
Vola, vola melodia,
que els homes que pateixen
han aprés que ja no es canta.
Vola, vola melodia,
que quan més voles
mes avances,
que quan pares...
que quan pares,
quan descanses
el nen comença a créixer
i comença a morir el pare.