Mort

m'encanta


i ja està tot dit


Tiamat


(bé, només afegiré que m'agraden molt més, i amb diferència, aquest poema, Mort, i el relat de Desig, que no pas els dos que venen a continuació)

o bé... és "el bello durmiente del bosque...?" je je je
el final molt... molt ben triat: "sense temps d´acomiadar-se, sense temps de penedir-se"
un poema cru, enigmàtic, necro...
però jo crec que si t´hi acostes tu... desperta el tio!
Felicitats... per un poema breu i intens... amb olors de tombes melangioses
ptons i abraçades... bitxo!