Montse-rateta

Un relat de: josefinapiquer

MONTSE-RATETA


Des de joveneta, ho tenia clar del tot; es casaria amb un home ric, ben ric! Estava farta de passar angúnies per poder comprar unes sabates o un abric, per més falta que li fes, en aquell país on vivia i que glaçava de valent a l'hivern.

Als divuit anys el pare la va enviar a servir a Cal Colldeforns, una masia prop d'un poble no gaire gran del Berguedà.

Va està fent de minyona per espai de dos anys. La vida li anava bastant bé, només tenia un problema gros, molt gros! Les rates.

Aquests rosegadors, la perseguien en somnis, amb les cues llargues i els ullets vius, que miraven de fit a fit com agulles de picar de color negre. Quina por!

L'amo de la casa, en Tomàs, també mirava la Montse, amb uns ullets rodons, gairebé com els de les rates dels seus malsons. Era un bon exemplar d'home, entrat en la cinquantena; viudo i amb un fill, en Jaume, l'hereu, que era un pet presumit, que també la rondava a ella amb molt males intencions, i a qualsevol que portes faldilles.

Moltes vegades l'havia arraconada al replà de l'escala, intentant de besar-la i arremangant-li la roba.

Era un galtes! Sovint havia escoltat converses entre ell i el seu pare, en Tomàs, on li deia: -Pare. Heu de tornar-vos a casar, però no ho féssiu amb la Montse, es una pobre noia sense estudis, tot i que he notat que la mireu amb bons ulls- el pare abaixava el cap i no deia res.

A la casa on servia la Montse, hi venia sovint la senyoreta Caterina, una soltera, alta, seca, de llavis prims i d'ulls cruels.

Tot hi que feia goig, per sota dels seus vestit rancis, no podia amagar que ja havia passat de la trentena. Era la presidenta del rober dels pobres i a més cantava al cor de l'església. La senyoreta Caterina, era la moral personificada, encarcarada, circumspecta. Ah, la senyoreta Caterina!

La pobre s'havia fet il·lusions amb en Tomàs; es veia convertida en la nova senyora de Colldeforns, remenant les cireres en aquell poble petit on tothom es coneixia i ella era sens dubte, un mirall de virtuts.

Aquella tarda d'estiu, vigília de Sant Jaume, feia una calor molt forta, i la Montse havia sortit a fer un vol per l'era i per donar menjar a l'aviram. Tot d'una, va escoltar un enrenou a la cort buida, darrera del paller. S'atansà poc a poc, tot dient: -Ja hi som! Una altre vegada les maleïdes rates!- Estava esborronada només de pensar que algun d'aquells rosegadors li podien passar fregant les cames, amb aquelles cues tant llargues.
S'enfilà a sobre d'uns troncs, i tragué el cap per una finestra per guaitar a l'interior de la cort, però de cop restà glaçada... a dintre hi va veure l'hereu presumit i fatxenda fent l'amor amb la senyoreta Caterina.

Va recular tota pensativa, entrebancant-se amb la roba dels dos amants que romania llençada allà al terra.

No va dir res a ningú, però aquella nit va estar rumiant la seva venjança.

L'endemà al matí, quan tothom felicitava el senyoret Jaume pel dia del seu sant, ella es va acostar a l'hereu i li va donar un regal. Una capsa molt ben embolicada amb paper de colors.

El xicot la va obrir, mig irònic, d'una estrebada, però de seguida va canviar de cara, va restar mut; a dintre de la capsa hi havia una cotilla de cotó amb puntes, era de la senyoreta Caterina, que devia de fer cinquanta anys que havia estat de moda.

Al cap de tres mesos la Montse-Rateta es va casar amb el Sr. Tomàs.



Josefina Piquer

Comentaris

  • Cal Colldeforns[Ofensiu]
    sotalmar | 04-11-2008 | Valoració: 7

    Hola, Josefina.M' ha agradat la teva história, i a la vegada m' ha sorpres molt, perque jo soc Colldeforns i estic investigant el pasat de la meva família..., hem podries explicar tot el que saps de Cal Colldeforns?

  • Que entranyables...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 23-10-2008 | Valoració: 10

    són les costums i les històries d'aquella época! Ens venen al pensament relats que ens han explicat els pares, o els avis, i si a més hi afegim una espurna d'humor, en resulten anècdotes tan especials com la que ens has explicat.
    Una abraçada

  • Divertit[Ofensiu]
    Naiade | 17-10-2008 | Valoració: 10

    M'ha cridat l'atenció el títol del teu relat " Montse-rrateta" ja que m'ha fet recordar que quan era petita un nen que vivia al meu carrer acostumava a dir-me rateta ( el meu nom es Montserrat, i d'aquí venia tot) i no saps com m'enfadava cada cop que em deia així.
    El teu relat l'he trobat divertit molt i m'ha fet passar una bona estona. Molt ben fet Montse- rateta.
    Veig que portes poc entre nosaltres, per tant et dono la benvinguda i espero llegir molts més relats teus.
    Una abraçada

  • MOLT BO EL RELAT![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 17-10-2008 | Valoració: 9

    Un relat divertit i plè d'intriga, amb una noieta enamorada i molt espantadissa, amb un hereu una mica "tarambana" i un pare amb molt pudor, que pensa en el que diran sense pensar en la seva vida. Un final feliç i deliciós. Un petó Josefina.

  • Bon relat.[Ofensiu]
    JOANPG | 17-10-2008 | Valoració: 10

    Un perfecte mirall de les costums d'anys enrere, amb els detalla molt acurats
    i una prosa cuidada i planera al mateix temps. M'ha agradat molt ja que al fer teatre afeccionat he llegit molt sobre les costums i els afers, tèrbols i embolicats, d'aquela època. Et felicito i si em permets et poso als meus autors preferits per segui lleguin-te.
    Perdona si et tracto de tu però soc un "noi" de seixanta quatre anys .

    Una forta encaixada de JOANPG.

Valoració mitja: 9.2

l´Autor

Foto de perfil de josefinapiquer

josefinapiquer

5 Relats

15 Comentaris

5223 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Josefina Piquer Casas, nascuda a Barcelona l'any 1929, actualment resideixo al Berguedà. Tant pouc fer un gerro de ceràmica tant dur com ho permeti el material, com us puc explicar una història tant tendra que pot arribar a humiteixar-vos els ulls. Tinc publicat un relat a dintre del llibre titulat, "Onze sopars de duro" editat pel colectiu La Tecla de Berga. Tinc publicats diversos contes al diari "La mañana" de Lleida.