Moments que et marquen.

Un relat de: nurbreatheme
Cuan em vares mirar, vaig sentir un sentiment de culpa inmens dins de mi, no volía pedre't per res d'aquest món. M'abraçares i els meus ulls es van cristalitzar al escoltar un ''te estime'' que eixia de la teua boca i arribaba suaument fins als meus oïts. M'abrasabes fort com si no volgueres deixar-me anar mai, com si volgueres quedarte sempre amb mi, i els dos ho desitjabem amb totes les nostres forçes...
Em donares un bes a la galta, i seguidament vaig alçar la mirada.

-Mai t'habia vist plorar.

Ens fundirem en un llarg bes, intens i apasionat, en aquella caseta on es respiraba felicitat i moments inolvidables per als dos.


Comentaris

  • Es un relat amb molts sentiments[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 28-01-2013 | Valoració: 10

    Espere que no et senta malament el que et vaig a dir: Es un relat que quasi sembla
    poesia, o siga, relat poètic, és molt sensible, és exquisit. Té bona qualitat. Espere
    que siga la veritat. Un gran salut, de Rafael Molero Cruz. M'agrada tant la poesia que
    veig en aquest un relat molt bo, i de qualitat. Enhorabona. Fins aviat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: