El millor error.

L'únic que faig i he fet durant tot aquest temps, es mentirme a mi mateixa, pensant que per fí aquest mal somni habia acabat, pero no, la teua veu segueix sonant al meu pensament, recordant el teu sonriure i cada un dels teus gestos.

Res es comparable amb la careta de tonta que feía cuan em deies t'estime, mentre els teus brasos em rodejaben transmitint-me tota clase de sentiments. O simplement, quan estaba en la meua habitació a punt de dormir, i m'aplegaba un mensatge teu al movil, això hem feia sentir la mes feliç del món, i la millor, sols per saber que et tenía al meu costat.
Per a mi erem perfectes sols per la capacitat que teniem per a estimarnos, encara que tinguerem les nostres imperfeccions, pero encara així, sols teniem ulls per als dos. Per a mi eres diferent als demés, i per això, especial.
Tinc tants records teus que no sabria en quin quedarme... has sigut el millor error, sona irònic, veritat?
Sempre t'he volgut, sempre te voldré, i te ho diguí mil vegades, i espere dirte-ho mes... encara que les coses no vaigen bé, jo te recorde cada día, i sempre amb sonriures i esperanses de que les coses milloren, i de que, algun dia, puga tornarte a abrasar fortisim en aquella caseta.
Alomillor pareix exagerat que despres de tant de temps encara puga sentir coses, pero, crec que cuan estimes a algú de veritat, el sentiment perdura dins del cor per sempre.
Gràcies per regalarme tant del teu temps, i per haberme ensenyat el significat del verb estimar.