moments perduts

Hagués volgut coneixa't i que em coneguessis, que els pocs moments en que baixaves la barrera s'haguessin convertit en molts moments. Entendra't i entendra'm. Seguir escoltant les teves històries que tant em fascinaven i parlar-te saben que tu m'entenies. Il.lusionar-nos i desil.lusionar-nos, fer volar coloms, ens encantava.

Que em seguissis ensenyant, i ensenyar-te. Llibres, escrits, pel.lícules, cançons, idees i més idees, projectes, el que t'agrada, el que m'agrada. Fer dels bons moments, grans moments i dels dolents, breus moments.

Un sopar, una espelma, una ampolla de vi, els teus ulls, el meu somriure, abraçades, carícies i petons. M'adormo i em desperto al teu costat, no vull que marxis, perquè t'estic descobrint quan la meva època de descobriments ja s'havia acabat.

Dues persones perdudes, que la vida va ajuntar, però, tu vas decidir seguir perdut perquè era més fàcil que arriscar-se a canviar, a acceptar que les quatre pareds del teu món no són tant perfectes com et pensaves. I vas fugir deixant escapar la nostra darrere oportunitat.