moments irreversibles

Un relat de: genis canyabate gomez

I vaig pujar a aquell escenari ,amb por. Havia pujat a altres escenaris, però no com aquell, aquella era la oportunitat de la meva vida, era el meu moment, m'havia de lluir al màxim.
La música va començar a sonar, encara em quedaven 8 temps. El ritme s'accelerava i em tocava a mi, els peus, sols, van sortir cap a l'altre punta de escenari m'entres els braços es movien com si la perfecció estigues dins meu, tota anava be, era la meva millor coreografia i fins el moment tot sortia perfecte. Ara tocava la part complicada, el salt. L'havia de fer d'una manera neta i elegant, em disposava a saltar i "zas" ja era a l'aire i tot semblava perfecte fins que vaig tocar el terra, fins aquell instant tot havia sortit al peu de la lletra. Vaig caure, el peu se'm va torcí i vaig sentir un crec molt fort però necessitava seguir. Vaig improvisar alguna cosa fins que ja no vaig poder mes, vaig caure a terra amb un mal insuportable. Havia perdut la oportunitat de la meva vida? Hauria de deixar de ballar per un temps per poder recuperar-me? Em va caure el món a sobre, tot el que havia aconseguit, es va ensorrar.

A vegades, tot es qüestió de un instant. Lamentablement, aquests instants son irreversibles.

Comentaris

  • Està bé que tinguis un bon concepte de tu mateix....[Ofensiu]
    copernic | 11-01-2008

    però això de posar-te entre els preferits, hehe!
    Vols que et faci una crítica com autor una mica veterà en aquesta pàgina? Doncs, aquest relat no està malament, està ben redactat però crec que li falta emoció. El protagonista ha de dramatitzar la situació i fer sentit el mateix que li passa a ell al lector. Expliques un cas verídic o no (això no té importància de cara al lector igual que si és o no autobiogràfic) que és una situació quotidiana. Però com que li passa al teu protagonista has de fer que sigui especial, fer sentir al lector el mateix que va sentir (el protagonista) buscar la seva complicitat, pot ésser en el sentiment de decepció, en la vergonya, en la humiliació. Esplaiat en l'explicació però encara més en la sensació, el sentiment i l'emoció (en aquest cas, és clar)
    Espero que et serveixi de guia. Altres et diran altres coses. Però tu tira endavant amb el que pensis tu. Només tu estàs parat sobre els teus peus. Endavant, que això és tot just el començament!
    Rep una abraçada de benvinguda!

l´Autor

Foto de perfil de genis canyabate gomez

genis canyabate gomez

5 Relats

20 Comentaris

7760 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67