Moixaina

Un relat de: zazou2000

On rau el glamour a la música?, em pregunto. Encara m'emociona escoltar aquelles meravelloses melodies sorgides d'una nit d'estiu, d'aquells anys, que no s'acaben mai d'escurar de la memòria. Poso el verybest dels OMD, i s'encadenen, tot d'una, cançons inviolables: "Maid of Orleans", "Enola gay", "Souvenir", "Talking loud and clear"... Mentrestant, esgarrapo amb la mirada, fascinat, abduït, finestra enllà. Apujo el volum de l'hi-fi. Algú reconeixerà, al passar per sota, aquesta música? Algú, que hi hagi fora del meu món pot d'emocionar-se, com jo, a l'escoltar aquesta tonada? Si, de ben segur, que hi haurà gent que la recordarà, coetanis meus, però, hi haurà també gent nova, gent jove, entestada a no seguir els ritmes actuals, i a deixar-se portar, per aquesta dolça moixaina?

Comentaris

  • Com em van dir ahir...[Ofensiu]
    Pluja | 11-11-2005

    La música és música quan és escoltada

    Estigues segur que encara hi ha gent que no es deixa influenciar per la música que està de "moda", que no l'importa sortir dels cànons establerts i que per tant es deixarà portar, i gaudirà, com tu dius, d'aquesta dolça moixaina.

l´Autor

zazou2000

17 Relats

15 Comentaris

22115 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Biografia:
Vaig nèixer a Sallent l'any 1971. La meva vida està fortament influenciada per les lletres, tot i que es pot dir que tinc una part humanista i una altra de racional. Sóc un lletraferit i m'encanta tot el que té a veure amb la cultura i en especial el món de les lletres. He conreat diversos géneres, com ara el relat breu, la poesia, els contes infantils i la novel·la.