Cercador


Llista categories

Desencís

Un relat de: zazou2000

Compto les estrelles
com ho vam fer junts un dia
Respiro paisatges
que amb una mirada resseguíem
Ja no ric com abans
he perdut el somriure
Potser un dia tornaré
a sentirme viu i a viure.

Les coses ja no tenen nom
ja res no signifiquen
tot és mort, tot és buit,
tot és com una flor pansida.

Comentaris

Afegir comentari
  • Gràcies a tots els que em llegiu![Ofensiu]
    zazou2000 | 19-02-2005

    Gràcies ROSASP per la teva lectura i comentaris

  • nostàlgia i tristesa...[Ofensiu]
    ROSASP | 17-02-2005 | Valoració: 9

    Hi ha moments en que les ombres omplen tots els espais i la bellesa deixa de tenir nom, perquè el seu record fa mal. Depèn de com els ulls i els cor ho mirin tot és mort i pansit, però de ben segur saps que tornaràs a percebre tots els colors i la màgia del que t'envolta ben aviat!
    Un poema amb molt ritme, trist i ple de desencís, com ja diu el seu títol.
    Una abraçada i molts ànims!

l´Autor

zazou2000

17 Relats

15 Comentaris

21534 Lectures

Valoració de l'autor: 8.88

Afegir a preferits
Biografia:
Vaig nèixer a Sallent l'any 1971. La meva vida està fortament influenciada per les lletres, tot i que es pot dir que tinc una part humanista i una altra de racional. Sóc un lletraferit i m'encanta tot el que té a veure amb la cultura i en especial el món de les lletres. He conreat diversos géneres, com ara el relat breu, la poesia, els contes infantils i la novel·la.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >