Missatge

Al meu davant un teclat i una pantalla en blanc…
Els instants passen desesperats, la pantalla en blanc cada cop és més gran i més blanca. El teclat sembla ple de punxes que em faran malbé els dits si vull escriure alguna cosa...
Fent un esforç teclejo les primeres paraules i la pantalla inexplicablement me les esborra...
Buido el meu cervell de tot pensament, tanco els ulls i escric, i escric, fins que els dits em diuen prou...
Sense mirar la pantalla m'alço i me'n vaig deixant l'escrit allí, castigat per la seva rebel·lia...
A poc a poc torno minuts després fins al ordinador i tancant els ulls m'assec davant de la pantalla. Sospiro profundament i obro els ulls. La pantalla està en negre, el salvapantalles l'ha deixat així tan sols fa un segon. No vol que llegeixi el que he escrit? Neguitós acosto la meva mà al ratolí. Sé que al mínim contacte farà que la pantalla m'ensenyi el misteri tan ben guardat. Quan els meus dits estan a punt de tocar-lo, m'aturo. En un rampell tanco l'ordinador a "la brava" tot dient, no estic preparat! Si demà encara puc recuperar-lo ja el llegiré...
Han passat les hores i ara estic altre cop al davant del ordinador apagat. Perquè em deu fer tanta por engegar-lo? Tan sols és un escrit sense sentit, però encara que l'he escrit jo no recordo res del que vaig teclejar, tot va sortir de dins, de sobte, buidant el pap...
Per fi em decideixo i premo el botó per donar-li vida, tot es posa en marxa i aquí el tinc, enmig del escriptori... Missatge? Jo no hi vaig posar cap títol, n'estic segur! Lentament agafo el ratolí i obro l'arxiu...

MISSATGE...
Emncov p0ñmv`+ lñvñjsñj ñjñsvñsjñnv.s pm.n.sjvp `nm.n.uñmn.ns.nv`pnns ñnnsnvn.n.s.nvpsjpjvnñsnv.sn joikanc pjcñlkjn´p p pu pcej ñ 0owùfá c ´poj´pvc´pño
Faig un salt de la cadira i crido...
Per fi ha tornat la meva MUSA!!!!!!!