Cercador
Missatge dins una ampolla
Un relat de: TiamatEs va despertar del seu son damunt la sorra. Parpellejava per fer relliscar els granets i fondre les lleganyes. Va acariciar el terra amb una mà, absent, encara. Els peus es recolzaven sobre el serrell de l'aigua, remullant-se segons el vaivé de les onades. Una brisa suau li feia llepades al cos.
Mica en mica, seguint el ritme del sol a l'alba, va anar-se aixecant, fins a quedar-se asseguda. Els seus ulls encara estaven entelats, i se'ls va fregar amb els punys closos. L'aigua que jugava amb els seus peus, es va tornar freda, i va arronsar els genolls, tot rodejant-los amb els braços.
Va fer un cop d'ull al seu voltant, i es va sentir sola. Només el vent s'arrossegava per la platja.
Va fixar els ulls dins l'aigua, somorta pel panteix de les ones. La llum del sol començava a xipollejar dins el mar, barrejant-se en reflexes a les crestes de les onades.
Una brillantor, inconnexa amb la natura, la va fer sortir del seu sopor. Era un esquitx resplendent a la distància, un puntet que es movia cadenciosament. Va prémer els llavis dels ulls, per veure-hi millor.
I va albirar una ampolla al lloc del centelleig.
I va veure que l'ampolla, s'acostava arrossegant-se sobre l'aigua.
Va començar a somiar. Va començar a imaginar-se missatges dins l'ampolla, a anhelar paraules, a delir-se per mots de desconeguts. Desitjava tenir-ho ja entre les mans. Fos el que fos. Fos de qui fos.
Presa de l'ànsia, va llançar-se dins el mar, i va començar a separar l'aigua amb els braços. La fredor se li clavava a l'estómac, que s'encongia per instants. I ella feia esclatar gotes cada cop que els seus peus repicaven.
La corrent la feia trontollar, però la lluita era incansable, i seguia avançant.
L'ampolla continuava removent-se, fútil i juganera.
Finalment, va tenir-la a l'abast. Va agafar-la delerosa, assaborint-ne els detalls. Era de vidre gruixut, de color verd fosc, i tenia una alga rodejant-ne el coll. El vidre estava rascat per totes bandes. La tapava un tap de suro, gairebé podrit.
I amb l'ampolla aferrada als dits, va nedar de nou fins la sorra.
Es va asseure i es va apartar la cortina de cabells xops. L'ampolla l'havia deixat damunt la sorra, entre les seves cames. Al moment de caure, aquesta havia rodolat entre els peus, arrebossant-se. La va agafar per mirar-la a contrallum, intentant entrellucar els mots que havien de ser seus. La sorra enganxada al vidre, li impedia veure res, i la va espolsar. Va entreveure alguna cosa a dins, i impacient, va arrencar el tap de suro. Va inclinar l'ampolla i la va començar a colpejar, per buidar-la.
Primer, en va sortir una glopada d'aigua.
Després, uns grams de sorra.
I això va ser tot.
Va clavar l'ull dins l'ampolla, esbrinant pel seu forat, encara nerviosa.
Però no.
No hi havia res més a dins.
l´Autor
321 Relats
1499 Comentaris
682358 Lectures
Valoració de l'autor: 8.87
Biografia:
també al bloc d'europa de l'esttransiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es
Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més
Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.
Últims relats de l'autor
- Martin (el sant)
- Un dia i mig a Belgrad
- Tres dinou (4a part)
- Tres dinou (3a part)
- Tres dinou (2a part)
- Tres dinou (1a part)
- Història en quatre temps
- 16 contes que comencen per la frase "Em treu la polla de dins"
- Per la nit
- Un conte curt fet a dins del metro
- Poema tendre entre Sant Celoni i Sils
- Sobre rebels sense causa i rebels amb causes estúpides
- Sobre arribar aviat a classe
- Records d'un carrer del meu poble
- L'edifici