Missatge de perversió

Un relat de: res no és mesquí

La teva pell nua a recer de la meva
com una guitarra que plora d'amor
sota el balcó d'una dama d'alt honor,
la nostra pell junta com l'heura i la pedra.

Els llavis ficticis de l'ànima inquieta
l'un sobre de l'altre ploren de calor
lliscant tendrament en l'arc de passió
dels cossos que trenquen el joc de l'espera.

Les mans del desfici trepen juganeres
per la carn del vici i entre les olors
del perfum dels sexes dins la gargamella.

I jo que et llegia sota les parpelles
el discret missatge de la perversió
jugava a tenir-te als meus braços per sempre.










Comentaris

  • mavia descuidat[Ofensiu]
    Thyst | 08-09-2007 | Valoració: 9

    posarli un nou la mar de maco, perque en el fons la perfeccio no existeix no?

  • Thyst | 08-09-2007

    perversió perfecta!

    genial, com sempre :)

    ptonets!

  • Al punt![Ofensiu]
    perunforat | 06-09-2007

    No t'ha faltat de res per fer que les paraules facin l'amor de la manera més viva. Una perversió al punt!
    rkl

    P.D.:si vas nèixer, ets i respires...ja tens molt a guanyat dins aquest petit món que potser resulta ser una canica dins els pantalons d'un nen!

l´Autor

Foto de perfil de res no és mesquí

res no és mesquí

56 Relats

115 Comentaris

55539 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...

Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.

Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...

Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?

Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com