miratges

I sempre, quan mirava enrere, podia palpar la nostàlgia, l'amassava entre els dits, i la sentia cremar. "Temps millors", es deia, li semblava per moments irreal la història que duia escrita dins el pit. En calaixos de fil prim guardava la memòria: paraules, instants, silencis que el feien persona, que el feien sentir viu. Les idees es mullaven sota la tempesta de rajos d'oblit, i li semblava que ja no distingia si era cert el que veia o si pel contrari, s'havia adormit.