MIRADES QUE ES TROBEN

Les mirades que es troben
per mo veure's,
les mans que es mouen
per no tocar-se,
i fondre's en una abraçada
que mai s'acaba,
i no vol acabar-se
i viure per sempre més.
Les paraules que es diuen
i a vegades no es senten,
les llàgrimes vessades
i el mal de cor sense sentit.
Tot comença i tot acaba,
la solitud gran enigma,
i enemiga d'un mateix,
que pesa com una llosa
que s'ha de suportar cada dia.
I aquestes carícies
que no es senten,
i aquests anhels deixats
emmig del camí,
i la necessitat d'estimar
i d'ésser estimat,
I totes aquestes coses
tan senzilles d'entendre
costen tal vegada
la vida.