Mirades en futur (3)

Com si fos la vençuda, es veuran una tercera vegada. I aquest cop serà més íntim, encara que estaran acompanyats. Fins i tot parlaran distesament i entretinguda. I encara diré més: faran plans. Faran plans per demanar vacances. Ell per demanar un canvi de setmana i ella per demanar almenys una setmana, la mateixa que ell, per poder fer un mini-viatge pel nord. No se sap si ho aconseguiran però passen el vespre inventant fòrmules màgiques perquè els encarregats els diguin que sí. Ell començarà a recuperar les esperances, tornaran les ganes d'aparèixer, de no marxar mai. Ella recuperarà els seus dubtes, la seva il·lusió, el seu somriure esplèndid. De vegades se sentiran vergonyosos mutuament i de vegades se sentiran propers i connectats. A mesura que el txakolí s'anirà escolant de l'ampolla els plans seran més grans i més llunyans. Aviat faran plans per les vacances, les vacances que encara no tindran segures. I riuran i xerraran animadament amb els seus companys, còmplices de la nit. Quedaran per explicar-se les seves aventures a la feina, cadascun d'ells dos per fer saber la resta del grup de quatre si finalment aconseguiran les vacances desitjades o no. Aquest cop les mirades seran més directes, més sinceres, més lliures. No hi haurà por ni vergonya i al final, es desitjaran sort, molta sort. Marxaran cap a casa. Ell quedarà amb ganes de menjar-se el món. Ella voldrà ser un món per ser menjat.