Mirades en futur (2)

Pensarà en ella tots els dies des del dia del sopar. L'interruptor li comentarà que què li passa, que està als núvols. Li contestarà que res, que està cansat. Però la veritat serà que estarà pensant en ella. Ella pensarà en ell, però menys. Estarà enfeinada i preocupada per altres coses. Però tornarà a pensar en ell quan li diran que han quedat per fer un altre sopar i que ell hi anirà. Ell començarà a perdre la gana i la son, símptomes inequívocs. Ella començarà a dubtar i a parlar-ne amb tothom, símptomes definitius. Esperaran tots dos el dia del sopar per poder, amb el permís de l'interruptor, iniciar una agradable conversa. Trencaran el gel amb un somriure i després es desitjaran un bon vespre. Aquest cop no hi haurà mirades de reüll, s'hauran assegut un davant de l'altre. I aquest fet, en lloc d'afavorir la conversa, la farà més complicada. La vergonya s'extendrà per la taula i els posseïrà. Els ulls baixaran, el somriure es difuminarà. I la confusió navegarà pels seus caps. Llavors, l'interruptor, un altre cop ell, li farà un cop a l'espatlla i li dirà que què li passa, que no diu res, amb la noia tan maca que t'han posat al davant. Ella es posarà vermella com un tomàquet, com si hagués estat tot el matí a la platja torrant-se al sol. Ell també, però la seva fina barba l'ocultarà. Amb gran esforç li preguntarà si la feina li va millor. Ella li contestarà que igual, agobiada igual que l'altra vegada. I tornarà a maleïr. I tornarà a penedir-se. Algú haurà decidit que s'ha acabat el sopar. Ell quedarà amb les ganes de desaparèixer. Ella també.