mira el cel

Com un ocell,
m'he sentit al mirar el cel,
sense fronteres, reixes ni cadenes,
sense papers que identifiquen
quan se soposa que un es lliure.

I així, igual que l'ocell
que va d'un lloc a l'altre,
que no s'aferra a cap bandera
quan aquesta engendra guerra,
m'he sentit al mirar el cel.

Però quin remei, he tornat a mirar el terra,
que m'ofega i odi hem crea,
carrega'm-he un feixuc pes a l'esquena,
el farssell de la miseria.

Ara, reflexiono,
que bonic és mirar el cel
món d'iguals, món 'essers lliures,
i a la terra, les cadenes mai es trenquen,
sols s'escurse'n i s'allarguen.