Minerals, terra d'escudella i dinosaures

T'escric aquesta nota,
Pel que ja no ens direm,
És una espineta que tinc clavada.

En aquesta estranya tarda,
Quan de tú arriben noticies,
I desitjo que siguin errònies, que siguin fictícies.

Plorant cristalls de malaquita,
Comptant els arcs d'un ammonit,
Minerals, terra d'escudella i dinosaures...

Quan Pangea s'ha trencat,
Quan s'ha obert una falla,
En la tectònica cardíaca.

És llavors que he constatat,
Que les pedres també ploren,
Que les pedres no son pedres.

Doncs com tu deies,
Cada pedra del camí,
És una pagina del gran llibre que és la terra.

Aquella pagina que rellegiré,
Per comprendre minerals, terra d'escudella i dinosaures,
Amb que ens vas omplir butxaques.

Perquè cada trilobit del berguedà
I cada emprempta de Fumanya,
També es diuen Lluís!

No saps la dificultat,
D'escriure aquests versets
Admiratius i de comiat!

En record de L.V.P.