El sol taronja

És aquest sol taronja de les tardes d'hivern,
Que m'encega la mirada

El que es creua amb un vent fred,
Que et gela la veu

I divago pel carrer
Per no haver d'estar-me a casa

I tot fa olor de xemeneia,
De resina de pi cremada,

I passejo per l'avinguda dels arbres nus,
Que de tant en tant, encara deixen caure una fulla

i amb el va i bé del seu trajecte
M'adono de la brevetat de les coses.

És aquest sol taronja de les tardes d'hivern,
El que es creua amb els núvols,

El que fa néixer les coses,
Fins que el vent fred se les enduu.