Mescla d’aigua i llàgrimes

Deixes que l’aigua tèbia de la dutxa caigui directament sobre els teus ulls exhausts, amarats de llàgrimes; les mateixes que es difuminen en el plat de la dutxa i finalment, s’escolen pel desaigua.
A la teva ment un únic desig: “que res de tot allò hagués passat”. Que el sabó amb el qual neteges la teva pell també desinfecti les ferides internes perquè puguin cicatritzar. Que el teu cor recuperi el seu ritme cardíac, eliminant així les partícules taquicàrdiques de l’ansietat. Que els dies clars i nítids aboleixin aquells on dominen el matisos de gris i blanc envellit.

Tanques l’aigua. Mentre t’asseques amb la tovallola descobreixes com, a poc a poc, s’escapa el baf de calor que fins aleshores era l’únic aire del lavabo. Observes la rapidesa en que es desentelen les rajoles de la paret, la mampara de la dutxa. Fixes la mirada en el mirall, en la persona que reflecteix.
Sí, et tu i només tu! No deixis que el passat taqui el teu camí, que el dolor envaeixin el teu cor, que marquin la meta i el fi del teu dia a dia... Vesteix-te, observa’t al mirall una vegada més, somriu. Surt al carrer i viu la vida, Carpe diem, ja saps.