Ja és tardor

Lluny del múscul d'aquestes mans
Hi ha un rebrot que no acaba de nèixer
I el cel que tot ho toca se'l mira encantat.

Tu sentada a la finestra observes els arbres que dansen
I el crit de l'oreneta que no se'n va.

Encara queden algunes plumes que mai es recolliran
Com les maduixes silvestres que ningú troba
I aquelles ciereres malmeses per l'aire i la llum
Queden lluny del color de l'albercoc que ara madura
Foll de taronja
Foll de groc
Foll per ser devorat sutilment pels llavis d'una primorosa donzella
Que mosseguen i acaricien el suc que ara es desprèn de la polpa
Resseguin amb els llavis tranquils el sabor que ara emana de la olor enganxosa d'una glucosa incandescent.

Mort
La mort de l'albercoc que voldria ser cirera per jugar amb el roig de la passió que ara s'esdevé en el temps que corre amb bicicleta
Mort la donzella de nàcar per ser flor que crida
Enmig d'un concert de fressa que no frisa per ser silenci
I ara s'acaba la imatge en el cop de falç que sega el blat.
Ja és tardor.