sense títol

Un relat de: Ishtar

Lluny d'aquí hi ha un gos que dansa sec de sed i de pau
Tants homes que l'han omplert de puces que ja no s'hi vol acostar.
I ell sospira estirat al sol
Quasi enmig d'un desert.
Mai se sentirà orfe.

Cau el teló de l'escenari i la vida comença enmig del focu i la llum.

La inspiració no em sorprèn, no dorm i no menja
Madormo enmig d'un arbre d'advocat
I somric perquè el fruit neix enmig d'un penombra estesa
Tan estesa que la llum la realça

I ara moro en aquesta lletra.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Ishtar

Ishtar

5 Relats

3 Comentaris

5284 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Vaig nèixer un hivern de flor primerenca, des de llavors segueixo caminant.