Mentre passa el temps

El blat rosseja, i un sol de justícia
vesteix un dia més propi d'estiu.
Dansen gallarets,
els ocells canten,
la bassa espurneja
amb la llum del sol,
i m'assec a l'ombra
d'una centenària
alzina que sembla
tota ella un palau.
I penso en la vida,
que passa de pressa,
al vol d'il·lusions
endutes pel vent.
Què en queda, després,
potser només cendres
de les esperances
que ens foren bressol.
I alguna paraula
marcada amb passió,
en roques, a l'ombra
d'una centenària
alzina que sembla
tota ella un palau...