Menjar

MENJAR



Menjar! Repetia una i una altre vegada. Aquell home l'havien trobat feia uns dies a la platja, caminant nu amb la mirada perduda. Semblava d'un altre país, ja que no entenia res del que li deien. Tan sols quan li van donar a provar un tros de pa amb sobrassada i la xiqueta de la casa li va dir... Menjar! Ell va obrir els ulls desmesuradament i des de aquell moment aquella era l'única paraula que sabia dir, res més.
La més petita de casa, la Mariona, se'l mirava quan ell davant de la barraca es quedava pensatiu observant l'horitzó. Alguns creien que deuria ser algun mariner que el seu vaixell s'havia enfonsat. Altra gent del poble no les tenien totes i creien que podia ser el diable del mar aparegut en forma de persona. Però la Mariona el mirava amb ulls tendres. Aquell home li recordava a algú, però no sabia a qui.
Aquella nit, la turmenta s'escoltava com de mica en mica s'anava acostant. La Mariona des de petita li havien ensenyat a contar el temps que passa des de que el llampec és veu i se sent el tro. Així saps si la turmenta s'acosta o s'allunya. Doncs aquella era una nit per posar-ho en practica...Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu...Encara està lluny...Un , dos, tres, quatre, cinc, sis...Ostres si que s'apropa ràpid...Un , dos...El soroll del tro va fer que la petita Mariona es tapés el cap amb els llençols. Quan el va tornar a treure va veure la figura d'aquell home retallada a la finestra. Estava a fora amb la quantitat d'aigua que estava caient i amb el perill de que li caigués un llampec. Ella havia estat tota la vida a prop de la mar i encara que els llampecs li feien respecte, no els hi tenia por. Va sortir del llit i va mirar per la finestra. Allí estava aquell home a prop de la platja amb els braços oberts repetint una i un altre vegada, Menjar! Menjar! La Mariona va estar a punt de cridar-lo, però va queda aterrida quan va veure que del fons de la mar anaven sortint uns homes que com fantasmes s'acostaven a aquell ser que encara cridava, Menjar! Menjar!
A la matinada següent el poble pescador estava en silenci, ningú passejava pels carrers quan els mariners van tornar de fer les feines. Cap d'ells va saber que havia passat. Mai més van saber a on eren les seves famílies...
En una platja molt lluny d'allí els pescadors troben a un home caminant nu, quan s'hi acosten tan sols surt una paraula de la seva boca...Menjar!