Memòries d'una nit d'insomni (Capítol III de VIII)

Un relat de: Hadess

Les paraules sonaven totes buides dins el seu cap, flotaven suspeses a l'aire, anaven i venien sense ordre ni sentit, sense cap coherència aparent. Cada segon que passava notava com estava més lluny d'aquell lloc i els seus pensaments es perdien intentant sortir d'allà. Volia volar, sentir com hi havia alguna cosa més enllà, deixar-se abraçar per l'aire com les fulles torrades de tardor que queien sacsejades del seu arbre per anar a buscar un indret on finalment poder reposar entre les lloses que cobrien el terra del passeig que ell contemplava des de aquella presó sense barrots.

El so del timbre marcant les nou el va fer retornar al univers terrenal, on per uns minuts l'esvalot s'apoderava de tot l'entorn. S'aixecà amb resignació de la seva cadira, s'encamina cap a la porta de sortida i es submergí en el corrent d'ànimes on cadascuna nedava cap a un món diferent. I entre la turbamulta aparegué. Coneixia aquella sensació, sempre arribava aquell moment, intentava defugir-lo, però n'era incapaç. Inconscientment sabia a cada instant on buscar-la, entre tota la espessor només existia la seva intensa mirada de majestuosos colors càlids i brillants, uns ulls fonedissos que en un lleuger parpelleig s'enfonsaven entre l'aclaparant multitud, ansiosos de ser retrobats de nou. Era una imatge de la que no s'aconseguia desprendre, un llast massa pesat per poder-lo arrossegar; havia quedat gravada en la seva retina profundament i ja era tard per esborrar-la.

En nombroses ocasions s'havia dit que no tornaria a caure en el mateix error que havia comès anys enrere, els falsos miratges de la idealització havien ensopegat i caigut en companyia del ressentiment i la frustració, i restaven sepultats en una tomba llunyana ja oblidada. No volia córrer el risc de despertar els fantasmes del passat amb l'única intenció de temptar de nou el destí. Però mentre es recitava aquestes frases notava com alguna cosa era diferent, potser és que havia canviat, o simplement és que encara estava cec. Segué al uníson de les portes tancant-se i desvià la vista cap els dos arbres grocs que es veien des de la finestra. Les fulles continuaven caient.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer