L'Oblit

Trist cor enterbolit,
somni de bells turments,
s'esvaeix l'esperança,
viu rostre en l'oblit.

Lluny, perdut en la nit
evoco aquells moments,
pateixo d'enyorança
en un negre infinit.

Cos fet de sucre un pessic,
essència que m'endolcia
melancòlic d'un consol.

Així doncs adéu et dic,
recordant un passat dia
quan tu i jo fórem un sol.