MELANGIA AL VELL POBLE

I al bell mig del poble, el riu
I al costat dret, la taverna on ens vam conèixer.
Nit fosca, nit estranya
Jo arribava xopa, fora la tasca pluja abundant queia
I tu, allà, fent la petà amb uns col·legues meus
Jo m'hi vaig unir.
Cap a les dotze se n'anaren, tu i jo no
I continuàrem rient i bevent, vam canviar de bar

I amb l'arribada de les dues la taverna tancà, i amb ella totes les tavernes del poble

Vam sortir. Ja no plovia

Et vaig mirar i el que començà amb una carícia a la galta continuà amb un petó
I del petó, ai! Tu ja saps com va acabar!

La història seguí, tant per a tu com per a mi
I el que desencadena un estiu, encara, ho porto dins. Confesso.