Cercador
DE MELODIES I FOTOGRAFIES MENTALS
Un relat de: xiuladesQue jo escrigués em deia, dos cops m'ho digué una llunyana amiga
Que escrigués el que sigui, que escrigués el que fos,
escriure per escriure, redactar per redactar. Em repetia i repetia
Mes al meu cap em venen ganes contràries
Si ho faig ja sé que m'espera:
Sense voler-ho,
Idea rere idea hi ets tu,
Malgrat açò no haver de mai més recordar vulgui,
tant a tu,
com als errors borrosos,
ni a les decisions amargues,
ni tampoc a les visions dolces que ara dansen pel meu cap,
i menys encara a aquella cançó de jazz que escrigueres un cop,
tal dia, tal història,
tal vers als teus llavis...
Vull oblidar-te, te vull oblidar, oblidar-te vull
Per la culpa sovint. Majoritàriament pel dolor,
Dolor al sentir el que sento; tu, allà, jo, en canvi, aquí .
Com la bleda que espera miracles, com eixa patètica tot buscant uns desitjats sentiments compartits, potser?
I realment ets tu qui avui dia m'amansa, qui m'entèbia el meu fred cor,
qui de petons i carícies suaument la pell em marca,
Perquè ets tu el qual em passava els dits sobre la meva esquena molla per la pluja,
Aquell que a cau d'orella em deia que havia estat un moment bonic
El fet de en eixa taverna conversar, de tot i de no-res.
Justament de casualitats es viu, i com no del tot i del no-res vaig trobar
el que vull no rememorar ara
massa dolor, massa
massa ferides obertes i per a obrir a ma vida, massa
com per ara patir per tu, pel teu record
covardia per protecció és, sí
protecció davant del mal que es pugui crear dins meu
Comentaris
-
Taneta | 16-03-2009 | Valoració: 6
bon poema, però una mica baix de nivell, jo sóc la teva major fan, pro també la teva major crítica i tal com et dic que tens poemes de 10. que m'encanten, et dic també, k aquest es una mica fluix i, potser, diria que, fins i tot, un mica forçat.
m'encanta la teva poesía.
Ets un tresor encare no descobert.