DE MELODIES I FOTOGRAFIES MENTALS

Un relat de: xiulades

Que jo escrigués em deia, dos cops m'ho digué una llunyana amiga
Que escrigués el que sigui, que escrigués el que fos,
escriure per escriure, redactar per redactar. Em repetia i repetia
Mes al meu cap em venen ganes contràries
Si ho faig ja sé que m'espera:
Sense voler-ho,
Idea rere idea hi ets tu,
Malgrat açò no haver de mai més recordar vulgui,
tant a tu,
com als errors borrosos,
ni a les decisions amargues,
ni tampoc a les visions dolces que ara dansen pel meu cap,
i menys encara a aquella cançó de jazz que escrigueres un cop,
tal dia, tal història,
tal vers als teus llavis...

Vull oblidar-te, te vull oblidar, oblidar-te vull
Per la culpa sovint. Majoritàriament pel dolor,
Dolor al sentir el que sento; tu, allà, jo, en canvi, aquí .
Com la bleda que espera miracles, com eixa patètica tot buscant uns desitjats sentiments compartits, potser?
I realment ets tu qui avui dia m'amansa, qui m'entèbia el meu fred cor,
qui de petons i carícies suaument la pell em marca,

Perquè ets tu el qual em passava els dits sobre la meva esquena molla per la pluja,
Aquell que a cau d'orella em deia que havia estat un moment bonic
El fet de en eixa taverna conversar, de tot i de no-res.

Justament de casualitats es viu, i com no del tot i del no-res vaig trobar
el que vull no rememorar ara
massa dolor, massa
massa ferides obertes i per a obrir a ma vida, massa
com per ara patir per tu, pel teu record
covardia per protecció és, sí
protecció davant del mal que es pugui crear dins meu



Comentaris

  • Taneta | 16-03-2009 | Valoració: 6

    bon poema, però una mica baix de nivell, jo sóc la teva major fan, pro també la teva major crítica i tal com et dic que tens poemes de 10. que m'encanten, et dic també, k aquest es una mica fluix i, potser, diria que, fins i tot, un mica forçat.
    m'encanta la teva poesía.
    Ets un tresor encare no descobert.