ARA, DIES DESPRÉS DELS XISCLES

És digne d'explicar el que ara me disposava a narrar?
Bé suposo que dins lo breu, fou plaent
Passà com solen passar estes coses:
Pel·lícula, crispetes, un xic d'alcohol i unes mans expressives que
segueixen a les del costat.
No ens escapàrem dels tòpics,no,
Potser per herència americana,
Potser perquè era l'excusa, l'eufemisme per emmascarar lo sabut
El pur i cru desig
Sí no hi havia més, apart d'una conversa lleugera i agradable
No sé quines donaren el primer pas en aquell estret sofà,
Les teves o les meves?
I bé després vingueren les carícies, petons...
I bé ja hi érem a ton llit
Em lligares i em tapares los ulls,
sumint-me en un seguit de gemecs sobtats i jo,
retorçant-me no em creia aquella expressió de plaer sobtada...
i bé ja saps lo final de la història no?
Du gemegares tot i no poder cardar (ni tu ni jo dúiem condons)
Dies que passen i no sé si te tornaré a veure
Només tinc al cap sensacions i alegria
I quan veig tes fotos no em fan mal,
Total si no te conec
I bé si te torno a veure faré com si res i riuré