L'ACORDIONISTA DE BILBAO

Un relat de: xiulades

Acordionista,
Aquesta nit són els teus dits els que m'estremen,
els que no em deixen dormir en aquest llit estret
Tes mans, tes carícies, oh! tes carícies...
Són les teves paraules trencades les que
em porten a nous móns apartats
M'estelles com el poeta quan pensa en sa mussa, la que inspira eixes
composicions inoblidables

Però pensar en la multitud de colors
que dus en ta petita capseta...
Els empassaràs com cada dia, el blau de bon matí, el roig al caure el sol i aqueix blanc,
per a treure l'ànsia d'aquí unes hores.

Tu que jugues amb la caixa de l'infern, la manxa de l'infern
Explica'm
Com començares? Millor no responguis
Et miro i tot passant els dits pels teus cabells...
ho veig clar
Vas patir, encara ara la recordes
Segur que a cada somni la tortura hi és present
Nits alcohòliques. Nits per a oblidar.
Ho sé. Jo també he passat per això
Llevar-se i voler a tornar a morir com cada nit
Però aquesta mena de suïcidis costen
Tant de temps al costat d'algú,
tant de temps estaràs sol

Tu que no ets d'aquí, ara que enlloc trobes la llar
Avui jo seré la teva ria,
el racó que vols oblidar,que et crema per dins
Calmosa i impura,
Amarrat a mi per a pensar, potser et serviré
Jo, la que et trobà a la Rambla.
Tu, un bohemi entre la realitat i la ficció restant
entre la mort i la vida, restant en aquest moment
segons de dolor.

Avui la mort aquí, demà a un sofà de Gràcia.


Comentaris

  • PRECIOSSS[Ofensiu]
    Taneta | 15-03-2009 | Valoració: 9

    Algún dia, en algun moment del temps, en algún racó de Barcelona, d'aquí a molts anys, en una vella biblioteca mig abandonada, algú trobarà un llibret; vell, de pàgines grogues, plè de pols, l'obrirà, llegirà una pàgina, dos, tres... i veurà que no pot deixar de llegir...quedarà encissat pel seu contingut, el girarà, i a la contraportada, es podrà llegir dificultosament un nom, el teu, el de la millor poetesa del segle XXII.