Meandres, estrets, són simples fets... (Acròstic)

M il·límetres sense sentit,
E vitem el cor ferit.
A nul·lem les corrents,
N omés són passatges lents.
D ireccions, pulsacions,
R econec els llamps i trons
E mmirallo el que faig,
S ento com si fos un raig.
,

E ntre tots els colors
S implement fora els dolors.
T rets al cel, han sortit,
R egadius d’aquest partit.
E m faig gran i per tant,
T ransformem amb encant.
S óc del món, sóc humà,
,

S omnis dolços pel demà.
Ó blidem el mareig,
N omés surto de passeig.

S ilenciar els teus mals,
I nnocències d’ideals.
M assa fort,
P oc a poc, amb amor,
L es paraules van de tort.
E sperem que només,
S iguin jocs sense interès.

F lors del món, sense res,
E ls meus mots són sense estrès.
T oca-ho tot, i si pots
S entiments amb diferents argots!!

(28/2/2011)