Matinada

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

Solcada d'incomprensió i sentències,
Un cop més, la matinada, roman desperta;
Insomne, ja no busca miracles
Rere el tel de les estrelles.

Solcada d'oblits i tenebres,
De boira que s'enfila com branques d'heura
Per la seva pell plena d'esquerdes,
Com el mur d'un castell enderrocat per mil guerres,
La matinada mor i s'incinera
Amb el record del teu esguard,
Pintat sobre un llenç de seda.

Solcada de tristor i brots de melangia,
Més enllà del pou on el sol s'enfonsa,
La matinada insomne, com jo,
Com jo, t'espera.

Comentaris

  • PER UN MOMENT[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 26-04-2007 | Valoració: 8

    HE PENSAT QUE HI TROBARIA UN FRAGMENT DE LA CANÇO D'EN SERRAT, PERO VEIG QUE LA TEVA MATINADA ES MOLT DIFERENT, CADA MATINADA ES CADA UN...

  • m'agradaria...[Ofensiu]
    fadeta | 05-06-2006 | Valoració: 10

    despertar-me a la matinada, i que algú em digués coses tan pures, com les que tu escrius...
    continua així!!!

  • Matinada[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 05-09-2005 | Valoració: 9

    La matinada sovint obra el cor a pensaments que el capo de día preten tancar, i aquest poema ens els mostra entre la teranyina d'estels. Hi ha dolor darrera la incomprensió que la nit amaga?

  • ombres i llums...[Ofensiu]
    ROSASP | 04-09-2005

    Aquest sentiments de melangia que fan esclatar sospirs en obrir-se pas lentament la llum, dóna la sensació de sentir-se viu però al mateix temps de deixar escolar una nit més la màgia dels somnis i l'encís de la vida.
    Vas eixint les paraules lentament, rescatades de les pedres de la memòria, d'aquest temps que inexorablement ja és passat a cada instant viscut i les enlaires subtils i diàfanes com el sol de matinada.

    Benvingut de nou, ha estat un plaer tornar-me a perdre entre els teus versos.

    Una abraçada i fins la propera!

  • com jo, a ritme de matinada[Ofensiu]
    quetzcoatl | 04-09-2005

    El paral.lelisme entre la matinada i el teu propi ser és preciós.

    Crees un ritme lent i suau que fa pensar en la llum blava amb la que es vesteix la nit, per anar-se aclarint fins esdevenir del tot dia.

    Una imatge d'una matinada maltractada potser precisament per ser considerada com a una transició; i els moments de canvis no han estat mai gaire estables.

    L'esguard no l'introdueixes fins el final, i ho agraeixo. El protagonisme, a pams. I llavors, als darrers versos, tu com la matinada. Com jo, com jo (m'agrada aquesta repetició que recalca que tu també l'esperes).

    Un treball preciós...

    Una abraçadassa,

    m

  • Llibre | 02-09-2005

    Una descripció acurada d'un sentiment, que avança en paral·lel amb una mostra plena de bellesa de la matinada.

    M'ha agradat aquest joc retòric.

    LLIBRE

Valoració mitja: 9