MATI PER LA TERRA DELS CÀTALS.

Anàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés, pel camí asfaltat que des del Coll d’Estenalles mena fins al Coll d’Eres; ara que sembla que bufen vents de ‘sostenibilitat' , ‘d’ecologisme’,... no s’ha plantejat ningú treure aquesta mostra del que havia de ser una urbanització ?.

Teníem tres fites bàsiques per assolir al mati, la Cova Simanya, la Roca Encavalcada – coneguda també com ‘la porta del Cel’ . i les restes – cada cop més minses de les tombes de cista, dites del Coll d’Eres.

De la primera , la Cova Simanya , dèiem a :



http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/la-cova-simanya-retorn-linici.html
De la Simanya l’enciclopèdia de Barcelona en diu “ cova origen càrstic situada al vessant oriental del Montcau, ......... És un tàlveg hipogeu de 360 metres de longitud. Al mateix sistema i vers el sud s’obre la Cova Simanya petita.

Quan al nom, el sufix nya, és una forma de gentilici, que converteix un adjectiu [ en aquest cas, cova, en un substantiu, la Cova de la Sima , la Simanya ]No hi ha cap dubte quan a la seva utilització humana; l’indret altrament era de fàcil defensa, i la seva orientació al sud-est, garanteix unes condicions climàtiques òptimes, i el màxim aprofitament possible de la llum natural.

La Roca Encavalcada no està senyalitzada, i únicament una minoria en sabem l’accés :



http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/la-roca-encavalcada-la-porta-del-cel.html

Tot fa pensar en la natura i no en la ma humana, com autora d’aquesta meravella, això però, com li explicava al Jaume, no li treu, ans al contrari, la concepció per als animistes, d’aquest espai com La porta del Cel.

Ens trobàvem dins de l’àrea que segles ha, transitaven de forma habitual els Càtals, potser aquella zona en concret tenia per a ells una especial consideració, ara en diríem de forma planera, que era un lloc ”sagrat” ; cal explicitar en tot cas, que pels animistes , tota la terra te aquesta concepció, el riu sagrat, la muntanya sagrada,..... avui, quan el racionalisme i el pensament científic sembla que s’han ensenyorit del nostre món, a mi no en sobta gaire, comprovar com la concepció animista , si més no en el terreny verbal, continua encara entre nosaltres, us sona això de la muntanya sagrada ?, i quantes coses més fora de l’àmbit estrictament religiós, es designen amb aquest adjectiu ?.



De l’únic tros identificable de les tombes de cista, no n’havíem fet cap article, com si ho fèiem de les de Pertegas :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/04/necropolis-de-pertegas-calders.html



Tampoc farem un article – i potser fora adequat i necessari – sobre la curiosa campanya, que per evitar la erosió natural, ha comportat tirar cordes des de la base del Coll d’Eres, i des del corriol que comença al pla venint del Coll d’Estenalles, fins dalt del Montcau.

Segur que hi ha un estudi d’impacte ambiental seriós ?.

És possible consultar-lo ?