Cercador
Matem la tristor amb un pal, joves poetes!
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Matem la tristor amb un pal,
joves poetes!
No buidem tots els versos
en amors perduts.
Hi ha més coses importants
per escriure.
Mentre algú pateixi
el poema no serà bell,
ni la rosa.
Mentre algú passi fam
el blat no podrà dormir.
La vida és allò que passa
mentre nosaltres ens empenyem
en altres plans i en altres plors.
Seguim movent la clau
amb la mà esquerra
tot i sabent que no hi ha res
rere la porta.
Obrim
el calaix de l'arbre
ple de silencis
de fusta.
Allí dorm
l'ànima de paper
de tots
els nostres versos.
( Ell ens escolta )
Mirem quanta ferida hi ha
a la seva escorça.
És un delicte ser arbre?
L'hem sentit mai com plora?
No ens cansa
tanta fixació i arrel
sense altre anhel
que ser més alts
que els altres?
Distrets
entre tanta fulla
només cobegem fruits
i miracles.
Ens sentim buits
amb sang de mala fusta.
( el llamp sempre l'arbre
més alt, busca )
Hi ha tanta lluna capturada
en les nostres branques!
Matem la tristor amb un pal,
joves poetes!
Riem, riem!
Tots els arbres tenen
els seus micos.
Comentaris
-
Filosofia de la vida[Ofensiu]angie | 15-05-2006
"La vida és allò que passa
mentre nosaltres ens empenyem
en altres plans i en altres plors."
El món real cal ésser poetitzat...
Un poema carregat de reflexions i de la necessitat de fer-se escoltar, donat ja pel títol que és una proposició tipus lema.
Un poema encadenat :
l'origen del poema, el paper,
que ens el dóna l'arbre,
que plora reïna,
que té fusta per tallar el pal
que donarà cops a la injustícia
que els nostres versos poden cridar...
igual que fan els micos que són a les branques, rient sense parar...
Un comentari del tot subjectiu, però és el que m'ha transmés.
M'ha captivat!
angie -
la poesia[Ofensiu]jaumesb | 15-05-2006 | Valoració: 10
no s'escriu
es viu -
De vegades...[Ofensiu]Puça | 13-05-2006 | Valoració: 10
l'arbre es torça o es redreça, de vegades li cauen llamps, de vegades les fulles, massa tupides, no deixen veure el sol ni el bosc... de vegades perdem el nord...
Tant de bo hi hagués sempre micos per fer-nos somriure.
Preciós
Petons
Valoració mitja: 10
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1303540 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )